Pau Juvillà ha fet un gest per normalitzar una malaltia que durant anys molta gent ha patit en silenci, ocultant-la: el càncer. Les àvies i els avis en deien "un mal lleig que no vol soroll", una manera antiga d'enfocar la vida, amb resignació cristiana i fatalitat absurda.
El millor per abordar un problema és parlar-ne.
Pau Juvillà, EFE
El meu padrí va morir, tal com deia ma padrina, "d'un mal dolent". Els meus pares li van posar nom: càncer. Aquests dies donant-hi tombs crec que també he estat presoner d'aquest tabú i m'he plantejat què havia de fer. pic.twitter.com/M8nEFCpWMp
— Pau Juvillà (@pjuvilla) February 2, 2022
Així que el tuit de Pau Juvillà, diputat de la CUP inhabilitat per la Junta electoral, s'ha fet imprescindible. Útil com una Marató de TV3 de lluita contra el càncer. Una cara de TV3 ha estat de les més sentides lloant la manera de fer-ho públic perquè ella també va patir càncer, és la Núria Bacardit.
La periodista, expresentadora del Telenotícies al costat de Martí Gironell i ara corresponsal a la Catalunya Central, ha contestat Juvillà amb un tuit necessari:
Molta força. Jo me’n vaig sortir i ja fa 4 anys i mig. I se n’ha de parlar. El càncer no és un “mal lleig” ni una “llarga malaltia”. I ens pot tocar a tots
— Núria Bacardit (@nurbacardit) February 2, 2022
Núria Bacardit, TV3
Els periodistes han de parlar de tot i posar-hi nom. Sense tabús. Bacardit li envia doble consol al diputat: agraïment per fer-ho públic i esperança de sortir-se'n com va fer ella: "Molta força. Jo me’n vaig sortir i ja fa 4 anys i mig. I se n’ha de parlar. El càncer no és un “mal lleig” ni una “llarga malaltia”. I ens pot tocar a tots"
Bacardit, nascuda a Manresa fa 52 anys, va patir el càncer quan en tenia 47. Afortunadament superat, és una de les millors reporteres dels Serveis Informatius de TV3. De passar a cobrir els atemptats de l'11-S a Nova York, perquè hi era fent turisme quan no s'hi podia volar, a fer informació de comarques.
En una entrevista a Vilaweb, Bacardit ho va explicar: "Hi ha gent que a vegades et diu: “Vas fer allò tan gros i ara fas informació comarcal!” Però a mi, precisament, aquesta informació, la de territori, sempre m’ha agradat moltíssim. Perquè, a més, és de les feines en què trepitges més carrer. És una cosa que crec que el periodisme ha perdut moltíssim. I s’ha de fer. Perquè no hi ha bon periodisme si no es trepitja carrer. I és la mena de periodisme que s’hauria de mantenir, independentment que les tecnologies i les xarxes socials hagin canviat moltíssim. El carrer no s’hauria de perdre mai".
Núria Bacardit a Igualada, TV3
Toca de peus a terra. Quan mirin el TN comarques busquin les peces de Núria Bacardit.
I sí, Rocío Jurado no tenia "una llarga malaltia". Tenia càncer. Molta força, Pau.