La Laura Rosel és una de les periodistes i comunicadores més estimades de casa nostra. Bé, això i des de fa un temps, també cal destacar els seus pinitos en la interpretació, ja que l'hem vist damunt dels escenaris a la seva ciutat, Sabadell, en l'obra Atemptat sobre política i terrorisme, compartint escena amb dos actors professionals: Georgina Latre, ex Ventdelplà, i Òscar Castellví, i on la Rosel interpretava a la periodista que ha de cobrir un atemptat a un important museu europeu, o aquest mateix any, a la Sala Tallers del Teatre Nacional, amb 'Els contrabandistes de llibres de Daraya', on feia el paper novament d'una periodista, en el context de la guerra a Síria, amb uns nois rescatant llibres de les cases, i fent un cameo a la sitcom 'La casa nostra'.
"Tinc pànic escènic i por a fer el ridícul. Mai havia fet teatre, ni a l'escola, ni extraescolars, ni res", deia. Doncs no ho semblava, perquè ho fa de meravella. Però la Laura, si una cosa té clara, és que es coneix a la perfecció, sap quan és el moment de fer les coses, o de no fer-les, i té clares les passes que vol fer en tot moment, des d'un punt de vista professional, com porta demostrant tota la seva carrera. Després de sortir de la seva Sabadell estimada, l'abril del 2007 va entrar a RAC1 com a editora de diferents espais informatius, i temps després, el Via lliure dels caps de setmana (que ara presenta amb èxit el Xavi Bundó). L'any 2018 va fer el salt a TV3 amb l'enyorat Preguntes freqüents, substituint el Ricard Ustrell, i un any després, sent ella la substituïda per la Cristina Puig.
La temporada 2020-2021 va ser la del seu retorn a les ones. Però no a RAC1, sinó a Catalunya Ràdio, presentant El matí després de la marxa de la Mònica Terribas. Tres temporades després, però, la va substituir el també sabadellenc Ricard Ustrell. I va tornar a RAC1, col·laborant amb el Jordi Basté a El món, fent alguns dies unes píndoles valoratives i d'altres, participant de la tertúlia. Ara l'acaben d'entrevistar 'Els teloners' del Versió RAC1 i han fet l'exercici de buscar una de les seves primeres intervencions a l'emissora privada. Mirin quina cara ha posat la Laura abans de sentir-se a ella mateixa fa vint anys:
Amb la veu més fineta, però ho feia igual de bé. Ella, però, autocrítica, diu que "falten neutres aquí, eh? Massa xava m'ha quedat. Què li diria a aquella Laura? Que s'esforci una mica més", diu riallera. I quan li pregunten si "t'agradaria tornar a RAC1 amb un programa?", ha dit una inesperada i sorprenent resposta: "Tornar a RAC1 amb un programa? De moment ja hi soc, a 'El món a RAC1', com a col·laboradora". Insisteixen: tenint el teu propi programa. I ella, que actualment és la directora de comunicació de la Universitat de Barcelona: "A mi la ràdio m'agrada molt. És el mitjà que més m'agrada, el més bonic, el que t'enamora i no et deixa anar, i t'enganxa..., però necessito una mica més de temps, fora dels mitjans, encara".
Una resposta sincera. Potser va acabar fins al gorro, potser espera la proposta que més la sedueixi... sigui com sigui, aquest país no pot permetre's no tenir la Laura conduint un programa de ràdio o tele. Esperem que això es resolgui aviat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!