"Té 50 anys i fa 50 anys que està vinculat a la Vall de Boí". Amb aquestes paraules Albert Om va presentar l'estimat i emblemàtic periodista esportiu de TV3, Jordi Grau (que encara té 49 anys), en l'especial Islàndia de RAC1 que han fet aquest dimecres des d'aquell indret idíl·lic de la geografia catalana.

jordi grau portada

Jordi Grau / TV3

islandia boi 2

'Islàndia', des de la Vall de Boí / @islandiarac1

Grau no va poder ser in situ en aquest racó meravellós de món, però no li calia ser-hi físicament per saber que allà hi va trobar la inspiració que llueixen orgullosos qui més s'estima, els seus fills. Om el va entrevistar via telefònica i li etziba: "Jordi, saps quina muntanya estic veient, dret, des de la terrassa del mirador?"... "M'ho imagino", respon el periodista... "L'Aüt"Una muntanya de 2.532 metres que està molt vinculada a Grau i a la seva família. Aquesta muntanya:

jordi grau aut

L'Aüt, a la Vall de Boí / @islandiarac1

"El meu fill gran, que ara acaba de fer 16 anys, quan va néixer, li vaig posar el nom d'aquesta muntanya". Per què aquest nom i no un d'altre?, vol saber Om, encuriosit, ja que a la zona hi ha moltes més muntanyes. Grau ho tenia clar: "Sí, però segurament, i això va a gustos, jo volia posar-li als meus fills noms vinculats a la Vall de Boí, i L'Aüt és la més bonica que hi ha a la Vall", diu orgullós el feliç pare. Hi va haver un altre element que al final els va fer decidir per la tria del nom: ell i la seva dona van pujar al cim quan ella estava embarassada. Després, quan el nen va fer 10 anys, hi van tornar a pujar tots junts.

jordi grau foto

En Jordi Grau té un altre fill més petit, de 14 anys. Es diu Nicolau. Però no es pensin que amb el segon se'ls va oblidar evocar la Vall de Boí amb el nom que li van posar. També hi té a veure: "Tots li diem Nico, però la ribera de Sant Nicolau és una de les entrades naturals del Parc Nacional d'Aigüestortes". D'on li ve aquesta fal·lera? "Jo tenia un tiet, ara ja és mort, que era pintor de quadres i estava terriblement enamorat del romànic. I va conèixer la Vall de Boí. Es va comprar una casa a Barruera l'any que jo vaig néixer... Tots els estius de la meva infantesa, adolescència, pujàvem de vacances amb la família". Un indret preciós. Igual que el nom. Bravo per l'originalitat i pel bon gust dels pares.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat