Steven Spielberg és conegut per pel·lícules molt emblemàtiques, entre elles E.T. l'extraterrestre, una icona del cinema de ciència-ficció. El director de cinema i tot el seu equip tenien un gran repte per endavant perquè havien de aconseguir que una criatura d'un altre planeta transmetés tendresa i humanitat. En aquella època s'havia avançat amb l'animatrònica, però no eren suficient, els moviments del ninot eren insuficients, molt artificials. El director i el seu equip van trobar Matthew DeMeritt, un nen d'11 anys amb condicions físiques especials. No era una persona coneguda, ja que mai havia participat en cap projecte cinematogràfic.

L'equip estava desesperat perquè els moviments no semblaven reals, eren molt limitats i no li permetien arribar a mostrar el que volien. Aleshores van construir un vestit que pogués vestir una persona real. Però necessitaven algú amb certes condicions físiques, una persona de baixa estatura que pogués cabre dins del vestit i fos capaç de moure's amb naturalitat. Es va fer un càsting en un centre de fisioteràpia.
Matthew DeMeritt va néixer sense cames. El van conèixer en un centre de fisioteràpia
Matthew DeMeritt havia nascut sense cames i es desplaçava des de petit utilitzant la força dels seus braços, sense considerar mai que aquella forma de moure's pogués ser alguna cosa més que un aspecte quotidià de la seva vida.
La productora el va localitzar a través d'uns dels seus metges i el va convèncer, tant a ell com als seus pares, per participar en la prova. “Em van prendre les mesures i em van filmar caminant sobre les mans. Mai no havia mostrat això a ningú. No sé com van pensar que podria moure'm dins del vestit i que fos creïble, però va funcionar”, va recordar en una entrevista.
Carlo Rambaldi va fer una feina perfecta en el disseny. Es va fixar en els ulls brillants del seu gat, la textura suau del seu fill nounat i en els plecs facials que evocaven Albert Einstein. ET va transmetre vulnerabilitat i saviesa. Matthew li donava el toc humà necessari.
El vestit d'E.T. va ser confeccionat en goma, amb una textura humida per aconseguir l'efecte visual desitjat davant les càmeres. Tenia una petita ranura al pit que permetia a Matthew veure cap a fora, i el cap del personatge descansava sobre el seu. “Feia molta calor fins i tot sense llums. Tant de bo hagués tingut una cremallera o alguna cosa a l'esquena, però no. T'ho ficaven pel cap i quedaves atrapat com una salsitxa”, va explicar Matthew.
No era l'únic actor que es va posar a la pell del simpàtic extraterrestre, també ho van fer Tamara De Treaux i Pat Bilon, cadascun aportava un estil diferent. Matthew s'encarregava de les escenes més perilloses. “Em van fer servir en totes les escenes en què E.T. havia de caure”, va afirmar, subratllant que tant Pat Bilon com Tamara De Treaux tenien ossos fràgils
