Napoleón Bonaparte és un dels protagonistes dels llibres d'història en l'actualitat. Va ser conegut per ser cònsol i emperador de França. Era militar, però la seva carrera va ser en augment en els anys de la revolució francesa, on va cobrar un protagonisme més gran. El que no s'explica als llibres d'història és que el militar tenia molts problemes pel seu restrenyiment, una condició que poden patir moltes persones en qualsevol moment de la seva vida, en el seu cas es va tornar una cosa crònica durant una època.
Encara que no hi ha res corroborat, i ara ja no queda ningú que visqués amb Napoleó per afirmar-ho, a causa d'aquest restrenyiment, Napoleó va patir hemorroides, un dels problemes que li va fer arribar tard la famosa batalla de Waterloo. No és precisament el restrenyiment el que va acabar amb la seva vida, però va ser una causa del procés. Se la va vincular a altres problemes digestius que li van provocar nàusees, pèrdua de gana i malestar abdominal.
Napoleó va morir per un càncer, no per enverinament
Potser fruit dels nervis de la nit abans de la batalla va patir restrenyiment, i de tanta força que va fer per defecar el van provocar unes hemorroides terribles. No podia ni asseure's. A més del famós restrenyiment, Napoleó va patir diverses malalties gastrointestinals. L'emperador va patir colitis crònica i càlculs biliars complicats. No hi ha un fet confirmat, però molts estudis recents creuen que el militar hauria mort per un càncer gàstric, que va provocar una perforació al seu estómac i una insuficiència multiorgànica.
Es va dir que Napoleó hauria estat enverinat amb arsènic, però les autòpsies realitzades van dictaminar que es tractava d'un tumor gàstric. La teoria de l'arsènic va sorgir perquè es van trobar diverses quantitats d'aquest element en un floc de cabell. Tanmateix, uns estudis van mostrar que l'arsènic era molt present en nivells elevats en la població europea de principis del segle XIX. Napoleó sentia tant dolor que fins i tot va desitjar la seva mort. Demanava que el matessin.
És important combatre el restrenyiment augmentant el consum de fibra amb fruites, verdures i grans integrals, així com beure grans quantitats d'aigua i practicar exercici de forma regular. És necessari també escoltar al cos i no prohibir-lo de la necessitat d'evacuar, amb calma, sense presses. Un restrenyiment crònic com el de Napoleó pot portar seriosos problemes. Formar-se la fecaloma que requereix intervenció mèdica. Hemorroides, com patia Napoleó, a causa de l'esforç constant per evacuar, s'irrita i es danya la zona anal.