Frank Cuesta té un programa de televisió que consisteix en veure'l prop de la mort. L'emoció no és contemplar quins animals verinosos toca, ensuma, grapeja o morreja sinó en com li raja la sang quan el piquen, mosseguen, esgarrapen o li escupen verí. Passa més temps a l'hospital que a la selva. I té incontinència tuitera. Els independentistes no l'estimen massa des que va dir que Puigdemont  és una “vileda con patas” o que té “una puta fregona en la cabeza”. Tan aviat piula insultant catalans com ensenyant la ferida d'un escurçó de Malàisia. La foto és tan salvatge com ell:

Otro día en la oficina, que diria Piqué. La necrosi suposa la mort del teixit i com que el pobre nadó escurçó malai, el més letal de tot el continent, l'ha mossegat al dit índex això és terrible per Frank Cuesta. No podrà seguir tuitejant contra Puigdemont o aprendre a fer-ho amb la punta del nas. Aviat farà 12 anys de la mort del naturalista televisiu Steve Irwin, conegut com El caçador de cocodrils, travessat per la cua d'una escurçana –una espècie de rajada– mentre filmava un documental a la Gran Barrera de Corall. Descansi en pau.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat