Un dels rostres televisius més famosos de les darreres dècades és sens dubte aquest:
El del calb de la Loteria, l'home sense pèls vestit de negre que les setmanes abans d'acabar l'any, per escalfar motors de cara al sorteig de la 'Lotería de Navidad', anava pels carrers i mirava fixament a càmera bufant la mà i fent possibles tots els somnis dels espanyols, en cas que fossin els afortunats amb el premi gros. Un home que es va fer un lloc en l'imaginari col·lectiu de tot un país, i que curiosament, no era espanyol. L'home escollit per protagonitzar aquests anuncis era Clive Arrindell, nascut a Trinidad y Tobago, i format com a actor a Londres.
Després de desenvolupar una carrera teatral al Regne Unit, aquest actor de veu greu i mirada intensa, va trobar a Espanya el seu èxit inesperat, sent durant una dècada el símbol televisiu de la il·lusió nadalenca. Entre el 1998 i el 2005, va interpretar aquest misteriós personatge d'un dels anuncis més importants de l'any, on bufava "màgia" mentre s'escoltaven frases com "El mayor premio es compartirlo". Tenia 48 anys quan va començar a ser la cara visible dels anuncis de la Loteria, espots que va protagonitzar fins l'any 2005 fent que toqués de prop la fama o la popularitat, tot i que no ho tenia previst: "M'havia rapat el cap per una feina que feia al teatre i era l'únic calb a les proves, així que vaig destacar". Doncs ara, setmanes abans d'un nou sorteig de la Loteria, s'ha sabut que Arrindell va morir l'estiu passat, l'estiu del 2024. Una mort que ha passat desapercebuda a casa nostra fins que un loter murcià, Miguel Ángel Zapata, l'ha donada a conèixer. El propietari de l'administració 'El Perolo' de San Pedro del Pinatar explica que va conèixer la seva mort durant la preparació del seu projecte cultural sobre l'atzar 'La Ruta de la Suerte': "Empecé a buscarlo como haría cualquiera, por Google. Pero no encontraba nada sobre su vida reciente".
Recerca que va acabar amb dues referències oficials que confirmaven la mort de l'actor, un in memoriam publicat per UK Theatre i un homenatge del col·legi britànic Old Augustinians. Posteriorment, una carta d'un amic va corroborar que havia mort "de forma repentina" aquell estiu. "Fue la persona que más ilusión repartió en España. Aquí sigue vivo, porque la ilusión es algo que nunca muere". Un final trist per a un home que va patir moltes desgràcies en vida, i és que els seus pares van morir amb molt poc temps de diferència entre l'un i l'altre. I mentre encara els plorava, un nebot i una neboda seus van morir de manera tràgica: quan feia poc que havien superat els trenta anys i per culpa de malalties mentals. Descansi en pau.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!