El periodisme i els lectors estan tenint un diumenge difícil. Hi ha drames durs de pair, com el fet antinatural que un pare sobrevisqui al seu fill. És tan bèstia que el llenguatge no li ha trobat cap nom. Si algú perd la parella és vidu i quan algú perd els pares és orfe, però quan algú perd un fill, no té nom. Aquest diumenge, com cada diumenge, un dels millors columnistes dels Països Catalans, el castellonenc Manuel Vicent, escrivia la seva imprescindible columna a la contraportada d'El País. El vell escriptor de 87 anys poc sabia que es publicaria el dia que el seu fill, Mauricio Vicent, s'ha mort. Treballava al mateix diari El País, era el seu corresponsal històric a Cuba.

El periodista especialitzat en Cuba ha mort de manera sobtada de matinada, per una crisi cardiorespiratòria provocada per un atac d'asma. Havia estat durant 30 anys corresponsal de la SER i El País a L'Havana. Segons destaca l'Agència EFE "Mauricio Vicent, que estudio Derecho y Psicología en Cuba, reconocía que la beca de estudios fue una buena razón para quedarse, pero que la gota definitiva fueron las mujeres de la isla: de hecho, se casó con una cubana". El seu diari li dedica una preciosa necrològica: "En Cuba conoció a su mujer, Ylsi, y nacieron sus dos hijos, Miguel y Camila. Era hijo del escritor, colaborador de EL PAÍS, Manuel Vicent, y de Pilar Mulet. Deja también una hermana, Nora. Y una comunidad periodística desolada, que recordará siempre su humor, su bonhomía, su generosidad y su capacidad para contar la realidad de un país imposible". Impossible és no pensar amb el cor encongit quina columna hauria escrit el seu pare aquest diumenge si hagués sabut que seria el dia de la mort del seu fill. Posa la pell de gallina.

Manuel Vicent GTRES
Manuel Vicent GTRES
FyVUz4uXgAIJTh1
Contraportada d'aquest diumenge, El País

L'autora de cada entrevista de la contraportada del diumenge a El País, Luz Sánchez Mellado, no aguantava la pena pel seu company de contraportada:

Aquest diumenge la columna de Manuel Vicent es diu "Manzanas" i parla de la pintura de Cézanne. L'autor és periodista, escriptor i columnista, dels pocs a la premsa estatal que sempre ha entès i estimat Catalunya. Un catalanoparlant de Castelló, amant del Mediterrani, detractor de la tauromàquia i de l'Espanya casposa. Als 87 anys enterra el seu fill de 60. Doble tragèdia al periodisme. El mateix diumenge on Ana Obregón veia com la Feria del Libro s'omplia de llargues cues per tocar-la. És la dona que ha volgut rebel·lar-se a la mort del seu únic fill d'una manera brutal i antinatural: encarregar una neta post-mortem amb l'esperma del seu fill mort. Maleït diumenge.