A RAC1 tenen la sort de tenir excel·lents professionals i excel·lents persones. I dues de les persones que compleixen els dos requisits són els dos encarregats d'acostar la informació del temps als oients. Dos meteoròlegs que porten tota la vida a l'emissora privada i que a més de fer molt bé la seva feina, són dues persones de la conya, que es presten a passar una bona estona a la mínima que poden, molt estimats pels seus companys i molt extravertits. Ell, l'Abel Queralt. Ella, la Mònica Usart, habitual a El món a RAC1 del Basté, als informatius o en d'altres programes de la graella, i a qui d'un temps ençà també veiem parlant-nos de canvi climàtic, d'altes temperatures o de pluges en diferents programes de 2Cat com L'Altaveu.
La Mònica s'ha fet gran a RAC1, on hi treballa des del 2010. Ha estat a tot arreu, ha intervingut en tots els programes de la casa, i la majoria de les vegades, ho ha fet per parlar-nos del seu negociat, per informar als oients catalans sobre el temps que farà i de què cal estar previnguts, meteorològicament parlant. Però de tant en tant, s'ha deixat anar, ha aparcat el paraigua i els termòmetres i hem vist una versió diferent d'ella, una Mònica més íntima, parlant-nos de la seva vida, explicant-nos records familiars o personals. Com ara. I no ha estat sola, sinó ben acompanyada d'algú a qui estima amb bogeria. On? Al No ho sé de l'Anna Vallhonesta.
Mònica Usart IG
La Mònica ha estat la protagonista d'una secció sensacional, el Sopar de germanor, per on passen diferents persones conegudes amb els seus germans o germanes i ens parlen de la seva relació, de la seva família, dels records de passat i dels hàbits de present. Una conversa, en aquest cas, a tres bandes, entre l'Anna i les germanes Usart, la Mònica i la Mireia. L'editora del programa vol saber si de petita, la Mònica era trapella o no, i la meteoròloga nega la major: "No, jo no em considero trapella, i també tinc marques per tot arreu, em feia traus, però crec que més de maldestre que de trapella". Què hi diu la seva germana gran? Era molt moguda? I la Mireia reconeix que "ens ha fet patir, ella diu que no, però potser comparat... Jo sí era d'aquelles nenes que m'asseia amb els pares, a la sobretaula, i ella era la que entrava a casa i desapareixia".
Les dues germanes riuen, i la Mireia segueix: "Si queies dels gronxadors, que t'havíem de portar a l'hospital!!". I la Mònica: "Jo també era d'estar amb els pares, però sí que és veritat que puntualment em passaven coses i vaig amb traus". I segueix confirmant que "quan tens un adult a casa, un germà gran, pot ser un referent per algunes coses... i per altres, no", i comença a pixar-se de riure. I és que potser la Mireia no era trapella, però sí "sempre dic que soc l'ovella negra de la família, la rebel. Vaig obrir camí tant per les coses bones com per les dolentes", apunta la Mireia, a la que "li agradava la festa i no fer cas de ma mare", remata la Mònica:
Mònica i Mireia, Mireia i Mònica. Orgull i amor de germanes. Meravelloses.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!