Cada dia, de dilluns a divendres, de 7 a 11 del matí, farien bé els oients catalans d'escoltar un programa a SER Catalunya, Aquí Catalunya, presentat i dirigit per la gran Marina Fernàndez. Un programa que paga molt la pena dins l'aferrissada lluita matinal a la graella. Dins del seu programa, la Marina condueix una tertúlia imprescindible, una de les seccions més encertades, a 'El racó de pensar', on grans noms del panorama mediàtic i cultural del país ens porten les seves reflexions, gent com l'Oye Sherman, el Miki Núñez o un homònim seu, el Miqui Puig.
El músic, DJ i exlíder d'una banda descomunal, com van ser Los Sencillos, és, a banda d'una enciclopèdia de la música amb potes, un tipus amb molt de seny, amb molt de sentit comú, i que comunica com ningú. Amb educació, però també amb el seu ric llenguatge, va repartint a tort i a dret, comentaris plens de veritat i ironia, reflexions lapidàries i ben trobades sobre aspectes diversos. Així, les darreres setmanes l'hem sentit parlar sobre coses tan diferents com plorar en públic, com aprenem (i desaprenem), les frases motivacionals, les samarretes dels grups de música, les cadires i els joves o com ahir, sobre la censura.
Un nom damunt la taula, el de Pablo Motos. El presentador d'El Hormiguero és un tipus que va donant lliçons des del programa de les formigues. Justament, és l'exemple de com els menys indicats en donar lliçons, ho fan. L'amic de les formigues s'omple la boca dient què està bé i què està malament, la llibertat d'expressió o sentant càtedra... quan la càtedra va en línia amb els seus interessos i els seus ideals amb tuf de ranci. Dretanós indissimulat, el seu programa és un pim, pam, pum constant cap a les esquerres, començant pels seus col·laboradors i acabant amb ell mateix. De Motos n'ha parlat Miqui Puig, arran de l'entrevista a Marc Giró on el presentador català no es va tallar, assenyalant la tendència a riure-li les gràcies a la ultradreta.
El Hormiguero ja fa 20 anys que belluga, un programa que, recordem-ho, va començar a emetre's a Cuatro, a Mediaset, on s'hi van estar cinc anys abans de canviar a Antena 3. I en aquella època, Miqui Puig va anar de convidat: "Al final, el problema és que donem altaveu a Pablo Motos", i recorda com "lo del Marc Giró em va passar a mi. Jo vaig haver d'anar a 'El Hormiguero' quan treballava a Cuatro, perquè en aquell moment Cuatro i Telecinco jugàvem i vam haver d'anar a fer promoció, no vaig estar gens a gust", i verbalitza que "em flipa qui hi ha darrere del Pablo", parlant de Jorge Salvador, ex mà dreta d'Alfons Arús. Un Puig que remata dient que "el que estem aquí debatent és el tema de la censura: que Pablo Motos es queixi del tema de la censura, manda cojones".
Miqui Puig, meravellós. Si tinguéssim més Miquis Puig en la nostra vida, i menys Pablos Motos, millor ens aniria a tots plegats.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!