“Esta crisis es terrible, pero me afectó más el otoño del 2017”. Amb aquesta frase lamentable, Miquel Iceta i Javier Cercas van generar diumenge una onada d’indignació que encara porta cua. L’afirmació està extreta d’una entrevista de l’escriptor amb El Periódico, en la qual comparava el procés sobiranista amb el drama de la crisi sanitària del coronavirus, que s’ha endut la vida de més de 5.000 persones a Catalunya i 26.000 arreu de l’Estat espanyol, i assegurava que l’1-O va ser pitjor per culpa dels indepes. Un estirabot que el primer secretari del PSC va decidir compartir al seu compte de Twitter i que va provocar l’enuig d’un munt de ciutadans. Forta polèmica i silenci d’Iceta. Fins aquesta nit, que n’ha parlat amb la periodista Laura Rosel a Catalunya Ràdio.

miquel iceta GTRES

GTRES

Al programa Catalunya nit, el diputat socialista s’ha defensat de les crítiques traient ferro al que considera un simple retuit, com si al darrera d'això no hi hagués cap altra intencionalitat, i assenyalant els que l’acusen d’incendiari: “Hi ha molta gent a la que li costa molt acceptar que no tothom pensa com ells, i que més aviat els agradaria silenciar els que no pensen com ells. Em sorprèn que alguns s’enfadin tant, quan jo l’únic que faig és retuitar una peça, sense cap altre comentari, perquè considero que en aquella entrevista a Javier Cercas hi havia moltes coses rellevants”. Entre elles, l’asseveració que el referèndum sobre la independència va ser de més gravetat que la pandèmia de la COVID-19. En un primer moment, Iceta ha esquivat el tema. Però Rosel hi ha entrat directament: “Comparteix el contingut d’aquesta afirmació en concret de Javier Cercas?”. La resposta del líder del PSC: “No... a mi em colpeix molt més el que està passant aquests dies que el que va passar a la tardor del 2017”. Amb una matís: “El que va passar a la tardor del 2017 no va ser un accident, sinó una decisió deliberada i equivocada, i ara patim un virus que ningú ha decidit”.

Ja ho diuen que sovint la part més important d’allò que es diu és el que va després d’un però.