De algunes cares tan conegudes de l'època sempre s'ha dit que podrien ser homosexuals, o bisexuals. Sembla una cosa moderna de les nostres generacions però ha existit sempre, encara que en aquells anys estaven més reprimits. Ser homosexual era castigat. Aquesta inclinació eròtica per individus del mateix sexe es va veure a l'antiga Grècia, a l'antiga Roma o fins i tot a l'època precolombina a Amèrica. Tanmateix, no se li va posar nom fins al segle XIX amb el naixement de la psicologia.
A través d'alguns escrits es va determinar si algunes figures històriques de l'època podien ser homosexuals. Saltaven dubtes a finals del 2025 quan Alejandro Amenábar va posar en dubte la sexualitat de Miguel de Cervantes en la seva última pel·lícula, ‘El Cautivo’. No obstant això, les anàlisis més recents concloïen que la seva homosexualitat és un anacronisme. "A no ser que apareguin nous documents, no tindrem mai una resposta definitiva a aquesta tremenda interrogant. Sense fotògraf ni testimoni de vista, no podem saber el que fan en la intimitat els vius, ni molt menys els morts”, opinava Daniel Heisenberg en el seu assaig ‘La suposada homosexualitat de Cervantes’.
Miguel de Cervantes va viure una època de llibertinatge a Alger
Heisenberg no es qüestiona si Miguel de Cervantes era homosexual, més aviat caldria preguntar-se "si Cervantes es va alleujar mitjançant actes carnales amb homes, siguin adults o siguin joves, i quantes vegades ho va fer, si és que va arribar a fer-ho mai", especifica.
Juan Blanco de Paz, un religiós dominic extremeny, àmpliament conegut per haver-li fet la vida impossible a Cervantes va assegurar que l'escriptor realitzava “coses vicioses, fees i deshonestes”. Va ser en la seva època a Alger, on “els actes homosexuals es practicaven més lliurement”.
En el cas de la pel·lícula d'Alejandro Amenábar, el cineasta va deixar ben clar que es tractava d'un producte de la seva imaginació. No era un documental, sinó una pel·lícula de ficció, per aquest motiu es permetia algunes llicències per explorar aquestes incògnites en la vida de l'escriptor.
"Cervantes no era homosexual. Però tampoc era heterosexual, en els sentits en què avui fem servir aquests termes. Si es volgués etiquetar-lo de bisexual, [...] no hi podria oposar-me. Però fer servir aquests termes comporta encasellar Cervantes en una anacrònica casella que no li convé, ni en la qual s'hagués sentit còmode", va concloure l'expert.
