El món de la televisió és molt capriciós. Molts excel·lents professionals poden constatar com tan bon punt ets a dalt, com passes èpoques en les quals desapareixes del mapa. Presentadors i presentadores, col·laboradors que semblaven indispensables, i que de la nit al dia, deixen de sortir a la petita pantalla. De vegades, sin comerlo ni beberlo, per decisió dels que manen o dirigeixen les cadenes. D'altres, per decisió pròpia, com a resposta a una ferma voluntat de fer altres coses. I els motius pels quals hom renuncia a les càmeres són ben diversos. I ara, ha reaparegut una estimada i famosíssima presentadora que ho va petar fa uns anys, i que un bon dia va decidir que ja n'hi havia prou d'aquest color. Qui? Marta Fernández.
La periodista i presentadora madrilenya, actualment té 52 anys i en fa 10 que va deixar la tele. Després de passar per Telemadrid o TVE, va arribar a CNN+ i a Cuatro, sent copresentadora de Noticias Cuatro 1 de dilluns a divendres al costat d'una homònima, Marta Reyero, o a Las mañanas de Cuatro. D'aquí va fer el salt a Telecinco, presentant l'Informativos Telecinco Mediodía al costat d'Hilario Pino, o més tard, amb David Cantero i Sara Carbonero als esports, o Informativos Telecinco Noche al costat de José Ribagorda. També va presentar El programa del verano l'estiu del 2010, substituint Ana Rosa Quintana durant les seves vacances. Va tornar a Cuatro i fa uns quants anys, va deixar de presentar programes i informatius, anant de tant en tant com a convidada a algun programa. Després, el 2018, va tenir un ensurt majúscul en ser operada diferents vegades d'una mà.
Ara l'omple més la seva faceta d'escriptora, publicant tres novel·les, Te regalaré el mundo, No te enamores de cobardes i La mentira. En conversa amb El Confidencial, li pregunten tal com raja: "¿Por qué dejaste la televisión?". I ella respon sense embuts: "Porque no estaba de acuerdo con lo que querían hacer conmigo en la tele en ese momento, y porque me parecía que los informativos se parecían muy poco a los informativos que a mí me gustaban. La tele no iba por un camino en el que yo me iba a encontrar a gusto", admet. "No se puede tratar a los espectadores como si fueran imbéciles, que es lo que la televisión ha hecho durante mucho tiempo". Què passa quan un no està a la tele? "Que algunos se creen que te has muerto. '¿Qué habrá pasado? ¿Se habrá ido a vivir fuera? ¿Se habrá muerto', 'Ya no vale, está anticuada'... A mí la televisión me hacía muy feliz, pero ya era una tele que no existía", reconeix.
Tot el suport i l'admiració cap a ella, tot i que segur que molts lamenten aquesta decisió i els encantaria tornar-la a veure fent informtaius a la tele.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!