Parlar de la Mari Pau Huguet és com parlar de la història viva de Televisió de Catalunya. A TV3 des de 1986, la lleidatana ha estat una de les cares més emblemàtiques pels espectadors catalans, sempre amb un somriure, sempre amb aquella amabilitat innata marca de la casa, sempre amb aquella bondat que desprén. D'un temps ençà els espectadors malauradament no la poden veure, perquè ja fa molts anys que treballa al departament d'Atenció a l'Espectador, on no se sent, precisament, realitzada, tot i que faci la feina amb rigor i professionalitat: "Hi soc des que vaig acabar el TVist. El canvi me’l vaig prendre bé, però després em vaig adonar que no és una feina creativa ni imaginativa. Hi ha una allau de demandes que sempre són les mateixes, com per exemple la pregunta de si torna Bola de drac. Es repeteixen perquè contestem per correu electrònic, individualment. No tenim contacte directe amb els espectadors, és molt fred. No és la feina que jo voldria fer, ni molt menys. Repetitiva i avorrida, no m’aporta res". Hi va haver un temps, però, que la Mari Pau estava feliç de presentar nombrosos programes a la casa: Filiprim, De vacances, Mag magazine, Com a casa, Bon dia Catalunya, L'hora de Mari Pau Huguet o el TVist en donen fe.
El 1996, quan feia L'hora de Mari Pau Huguet, per celebrar el programa 300, el TN va fer un reportatge sobre què passa quan la presentadora surt de la feina. Si més no, què passava fa 26 anys. A qué dedica el tiempo libre, que diria José Luis Perales. Un dels millors comptes que es poden seguir a Twitter pels més nostàlgics és el de l'Arxiu de TV3, que cada dia penja moments únics i irrepetibles de la cadena. Així, els darrers dies hem vist com recorden les passions més desconegudes de la Mari Pau. Una, però, sí que era molt sabuda: la passió pels balls de saló. Veure-la ballar amb Ramon Pellicer no tenia preu. O confessant que des del 1993 anava a classes de balls de saló: "La meva intenció no és presentar-me a cap competició", deia mentre anava fent passes, També va confessar quin era el seu somni ja mai més realitzable: "Malauradament ja no és possible, però el somni hagués estat arribar a ballar amb Fred Astaire, el rei del ball i del claqué. M'hagués pogut ensenyar moltes coses".
Un somni impossible, però no l'única passió de la Mari Pau. També la vam veure amb uns patins als peus: "La meva afició al patinatge sobre gel va començar l'estiu de 1995 quan vaig matricular-me a l'Skating a fer un curset intensiu de quinze dies amb el guionista del programa, però em ve de petita, perquè cada vegada que veia per televisió els campionats de patinatge artístic sempre m'impressionava i pensava: 'Jo algun dia ho he de fer'".
Quin era el somni de la Mari Pau Huguet l’any 1996? Malauradament no li podem atorgar, però potser amb la realitat virtual podrà viure el seu desig pic.twitter.com/BvQjrE9oKX
— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) May 19, 2022
Més enllà de les seves passions fora dels platós, està clar que la seva vida com a presentadora de programes l'omplia com res en aquest món. Recentment també va manifestar: "M’agradaria molt que algú em proposés alguna idea per fer un magazín o un concurs cultural". Ballar amb Fred Astaire ja no és possible, a no ser que recorréssim a una ouija. Guanyar uns campionats de patinatge artístic, encara és possible, mai és tard, però sembla poc probable. Però tornar a confiar en ella, com voldrien molts espectadors que sempre la recorden, encara es podria donar. S'ho mereixeria.