Marc Ribas farà 50 anys i comença a donar mostres d'esgotament televisiu. No pas d'audiències, és el més vist a tots els seus programes, Cuines al migdia, Joc de cartes que estrena novena temporada dimecres a la nit o amb la seva entrevista de dissabte que va ser el més vist del Col·lapse de Jordi González. És ell qui creu que el personatge televisiu està més a prop del final que del principi. El programa de receptes, on brilla més que enlloc, el comparteix i el va alternant amb dues cares per no cremar-se tant, Arnau París i Gessamí Caramés. El concurs dels dimecres lidera tots els dimecres i manté el seu restaurant de Terrassa. L'únic que va fer figa va ser Cuina com puguis, un experiment molt estrany de TV3 en empescar-se el primer talent de cuina amb VIPS, un Masterchef Celebrity de baix pressupost que no va reeixir. Ribas a la seva, pensa en el seu futur als fogons i ha anunciat al diari Ara que obre al desembre una botiga de queviures a l'Eixample, una xarcuteria de luxe amb discjòquei (i la música fluixeta) al carrer València cantonada Enric Granados. Es dirà Pamb.
El nom de Pamb ve del plat més català de la cuina: el pa amb tomàquet. No hi ha res més transversal a Catalunya. Pots ser de l'Espanyol o del Madrid, pots no mirar TV3 i pots votar el PP però tothom prefereix un entrepà amb el tomàquet de fregar escampat sobre la molla, amb oli i sal al gust. Ningú es fa bocates a Catalunya amb mantega, margarina com fan a Madrid o a pèl, sense res, secs com la palla. El pa amb tomàquet ens uneix i res millor que posar-li a una xarcuteria Pamb, que sembla una onomatopeia de cop. Un gran cop de Ribas: "Serà menjar ràpid català a Barcelona, que no existeix. Els establiments de crestes argentines són els que han crescut més en els últims anys. En canvi, si volem menjar un entrepà de llonganissa bona, no el trobem". Hi ha tres claus de qualitat: la llonganissa, el pa de pagès i l'oli. Però la revolució ve de com escamparà el pa amb tomàquet: per les dues bandes de la llesca del pa, no només per una com es fa habitualment.
Marc Ribas: "El pa amb tomàquet el sucarem amb tomàquet de penjar, per les dues bandes de la torrada, i amb l’oli d’oliva verge extra. I ho faran al moment, perquè és com s’ha de fer el pa amb tomàquet, que no pot ser ni triturat ni amb pinzell com s’ha arribat a fer. A més, la llesca de llonganissa, per exemple, es podrà comprar per emportar-se-la perquè també han pensat en els embolcalls, perquè es pugui menjar caminant". Fast food català. És un invent que un establiment de Barcelona serveixi així el pa amb tomàquet, amb tomàquet a banda i banda i oli només a la banda de dalt. Una manera de fer que no s'ha inventat Marc Ribas: un membre destacat d'EN Blau va trobar-s'hi a casa d'uns amics a Vallfogona de Balaguer (a la Noguera). Per algú de Barcelona és totalment insòlit que se serveixi bé el pa amb tomàquet i és d'aurora boreal que li suquin el tomàquet per les dues bandes, no pintat sinó escampat amb tomàquets de penjar. Només per això ja hi haurà cues al Pamb que arribaran a la Plaça Letamendi
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!