Les nits de dissabte, molts els espectadors catalans les decideixen passar en la companyia de Jordi González i el seu Col·lapse, que cada setmana aconsegueix uns excel·lents resultats d'audiència i que, sense anar més lluny, dissabte passat van aconseguir un extraordinari 16,6% de quota de pantalla. Un dels artífexs d'aquesta boníssima dada va ser el Marc Ribas, un dels presentadors més estimats de TV3, un tipus que desprèn talent i sornegueria a parts iguals, un xef-presentador que cada vegada que surt en pantalla, fa que te'l miris, i te l'escoltis. Perquè el bo d'en Marc és dels que la toca i dels que no es calla res, i quan vol dir alguna cosa, se l'entén perfectament.
Aquesta setmana estem d'enhorabona molts fans perquè dimecres s'estrena la novena temporada, que es diu aviat, d'un dels programes més exitosos i seguits per l'audiència, el seu Joc de cartes. Nou temporades voltant pel territori, anant a menjar a diferents restaurants de casa nostra, mirant les cuines, els espais i sobretot, tastant els plats que es cuinen amunt i avall del nostre territori. Per anar escalfant motors, o fogons en aquest cas, el Marc va anar dissabte al Col·lapse i va mantenir una conversa deliciosa amb el Jordi sobre què es trobaran els espectadors a la nova temporada del programa i sobre el món de la cuina en general. Ribas va deixar caure que una de les novetats (tampoc en calen moltes, perquè el programa va com un tro) serà que a partir d'ara, els concursants faran ressenyes secretes dels altres locals i el Marc en triarà la que trobi més punyent i original.
Van parlar, per exemple, de la cuina creativa, o molt moderna, que hi ha a qui no li agrada i que ho considera "una estafa". Però ell nega la major: "La cuina creativa no és cap estafa, és art, el que passa que no tothom és artista. Els que s'han dedicat a la creativitat, des del Ferran Adrià, l'Albert Adrià, els germans Roca, el que s'està fent al 'Disfrutar'... Hi ha una part creativa molt important i Catalunya n'ha estat pionera des de fa molts anys. Hem tingut els tres millors restaurants del món en menys de 100 quilòmetres a la rodona, és una passada. Ara bé, tothom pot fer cuina creativa? No".
Ribas parla de Catalunya, de la cuina que es fa a casa nostra i d'un costum que ha anat observant els darrers anys que el treu de polleguera, per ser suaus. De fet, l'irrita profundament. Un hàbit que s'ha trobat anant amunt i avall a molts restaurants, menjant a molts llocs, i que li va fer dir 'prou'. Sovint, pel que es veu a Joc de cartes, li diuen que el seu plat preferit són els peus de porc. Bàsicament, li diuen això perquè moltes vegades, quan va als locals, és això el que ell demana. Però a Col·lapse va negar que sigui el seu preferit. Per què, doncs, el demana sempre? Perquè no fa gaire, estava fins al gorro que "anaves on anaves a qualsevol restaurant de Catalunya no hi havia ni fricandó, ni peus de porc, ni escudella, res, ens ho hem petat tot...".
La cuina catalana, desapareguda. I no només això, sinó que en lloc de plats nostres, "a tot arreu tenen aquella merda de puré de patata fet amb una Thermomix, una pota de pop que ja compren cuita i a tot arreu et trobaves el pop amb parmentier trufat. I a mi em fotia una ràbia... que dic: 'Ara demanaré sempre peus de porc, el plat tradicional que tinguis, m'és igual, cargols, peus de porc, plats nostres. I això ha fet que després de 9 anys, molts restaurants facin ara plats que no els feien".
Clar i català. Marc Ribas, meravellós. Com els peus de porc. Més cuina catalana i menys pop amb parmetier trufada.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!