Alguna cosa passa a RAC 1. La ràdio líder de Catalunya està patint un inici de temporada accidentat. Hi ha motius interns i externs per estar desconcertats. Des de fora, disparen. La nova CCMA ha volgut que la primera temporada de debò amb Sigfrid Gras i Jordi Borda a TV3 i Catalunya Ràdio sigui molt ambiciosa. El gran forat negre de la CCMA es diu Catalunya Ràdio: fa 15 anys que no és la més escoltada. RAC 1 té menys recursos, és més jove i fa més d'entreteniment però derrota de molt la pública. Catalunya Ràdio ha reaccionat i canvia més de la meitat de la programació, EN Blau ha anat publicant en exclusiva els grans noms, populars i ambiciosos com Manel Alias o Ricard Ustrell, per reduir i potser invertir la distància entre les dues cadenes. Estan posant molts diners per acabar el regnat de RAC1. És titànic, però l'any comença estrany.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by RAC1 (@rac1oficial)

Catalunya Ràdio amb sang nova (i ambiciosa), i RAC1 perdent pistonada. La primera decisió, no renovar Albert Om, va ser una galleda d'aigua freda. Segons fonts de l'emissora, hi havia símptomes d'esgotament d'Islàndia, que en l'streaming en directe es veia superat a vegades pels esports de CatRàdio. Els nous directius de Godó, Xavier de Pol i Eulàlia Carbonell, volen posar ordre en els números de la ràdio de Godó, fent la graella més econòmica. Temporada 2022-23 fora Agnès Marquès, temporada 2023-24, fora Albert Om, temporada 2024-25 tot pot passar. S'acaba de confirmar el tercer nom històric de la casa que marxa. Després d'Albert Om (que hi era des dels inicis en diferents etapes) i Marc Mundet, del bàsket que feia 19 anys que hi treballava, un tercer nom que confirma que marxa: un peix gros, el cap de Política de l'emissora Marc Martínez Amat. Ha dit adeu amb sigil, sense fer soroll en un tuit:

A partir d'ara, Martínez Amat és el nou director de Comunicació i relacions institucionals de L’Energètica, l’empresa pública d’energia de la Generalitat. Un càrrec obtingut per concurs del govern monocolor d'ERC. El periodista s'hi va haver de presentar voluntàriament, per tant queda clar que no rep una oferta per marxar de RAC 1 sinó que és ell qui es busca una sortida. Un altre periodista que fa el camí invers a canvi d'un sou públic molt més alt. La suma de noms que deixen per voluntat pròpia o acomiadats de RAC 1 fa pensar en el doble moment: signes de canvi a Godó i voluntat de sorpasso a Catalunya Ràdio. La distància entre les dues emissores és sideral. Només Jordi Basté té més oients que tota Catalunya Ràdio. El proper EGM serà el més esperat dels últims 15 anys. I vostè, què escolta de 8 a 9 del matí?  El ball ha començat.