Serà possible viure 120 anys a Espanya d'aquí a dues dècades? El doctor Manuel de la Peña no en té cap dubte. Aquest cardiòleg i especialista en longevitat assegura que la medicina, unida als hàbits diaris, obrirà una etapa on assolir aquesta edat no serà una excepció, sinó una norma.
Per al metge, el secret no rau només en la ciència, sinó en el dia a dia. La genètica amb prou feines influeix un 25 % en quant temps vivim. La resta, un 75 %, depèn de la nostra manera de cuidar-nos. Dieta equilibrada, activitat física, descans reparador i gestió emocional són les peces fonamentals. Sense dreceres. Sense miracles. Només disciplina i constància.

La vida eterna, cada cop més a prop
Aquestes idees les desenvolupa en el seu llibre Guia per viure sans 120 anys. Allà analitza casos reals i s'inspira en les zones blaves del planeta. Són regions com Sardenya, Okinawa o Nicoya, on abunden els centenaris. Segons De la Peña, no és casualitat: comparteixen rutines de vida senzilles, vincles socials sòlids i una alimentació natural.
L'especialista, a més, dedica part del seu temps lliure a visitar els anomenats supercentenaris espanyols. Escolta les seves vivències, estudia els seus costums i descobreix que els petits detalls marquen la diferència. No es tracta d'estadístiques, insisteix, sinó de persones de carn i ossos que han aconseguit viure més d'un segle en bona forma.
Exemples n'hi ha diversos. María Branyas, que va arribar als 117 anys, parlava de dues regles clares: un iogurt al dia i evitar la toxicitat en les relacions. També hi ha el cas de Silveria Martín, morta amb 114 anys, la serenitat de la qual impressionava el cardiòleg. Històries com aquestes, assegura, confirmen que la longevitat té molt d'elecció personal.

Diversos factors marquen la nostra esperança de vida, i no només portar una alimentació saludable
Espanya, segons De la Peña, parteix amb avantatge. Comptem amb la Seguretat Social, que considera la millor del món. Tenim la dieta mediterrània, rica en peix, oli d'oliva i verdures. I encara conservem un fort suport familiar, clau per a l'equilibri emocional. Tot això configura un terreny fèrtil per viure més i millor.
El repte és eliminar aquests enemics invisibles. El tabac, l'excés de sucre, el sedentarisme i l'abús d'alcohol escurcen la vida. En canvi, caminar cada dia, cuidar el son i mantenir la ment activa prolonguen no només els anys, sinó la qualitat d'aquests anys. El metge ho resumeix així: no es tracta de sumar temps, sinó d'arribar al 2045 amb 120 anys… i amb ganes de continuar gaudint-ne.