El passat diumenge, a migdia, la Falange Española de las JONS de València, informava que Ramón Pérez Ahuir, "Ejemplo de Camarada y Amigo donde los haya", moria a Polinyà del Xúquer després de patir una aturada cardiorespiratòria irreversible. Fins aquí, res a dir, si de cas, el missatge peculiar, per dir-ho suaument, que el grup feixista ha volgut enviar-li al camarada mort: "La Guardia de Los Luceros visten sus mejores galas para recibirlo en formación". Chim pum.
Però la mort d'aquest falangista té una particularitat: l'aturada cardiorespiratòria li va venir després que s'hagués empassat una abella mentre anava en bicicleta amb uns amics, segons va informar el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències.... L'ultra, de 59 anys, i falangista des dels 14, moria d'aquesta manera en mig de la carretera que va d'Algemesí a Albalat, abans d'anar a dinar amb la seva família, que després del decés, va comunicar que desconeixien si l'home tenia algun tipus d'al·lèrgia desconeguda. En morir, la Falange l'ha acomiadat entonant una marxa fúnebre que diu que "Yo tenía un camarada, de entre todos el mejor. Siempre juntos caminábamos, siempre juntos avanzábamos, al redoble del tambor"... Josep Mª Mainat ha preferit deixar-se de paraules grotesques plenes de pompa i circumstància feixista i ha optat pel sarcasme per dir-li al difunt, bon vent i barca nova.
Josep Mª Mainat / @MainatJM
Al productor només li han calgut cinc paraules per generar una resposta massiva a xarxes amb el seu comentari irònic carregat de retranca. Un falangista mort per empassar-se una abella?...
En boca cerrada no entran moscas... ni abejas. Una dita que es podrien aplicar els falangistes. I no només quan van en bici. També quan diuen les habituals barbaritats que deixen anar per la boca.