Pels que tenim en l'Empordà un dels nostres racons de món preferits, El Foraster d'aquest dilluns ha estat una delícia. I pels que no, també, a jutjar pel brutal 28,5 % de share i els 472.000 espectadors que va aconseguir el bo d'en Quim Masferrer en la seva visita a Begur. Allà, en aquest indret paradisíac, envoltat de mar i de vistes espaterrants, com sempre, el que més ens ha commogut als espectadors, tot i la bellesa de les imatges, no ha estat aquesta sortida del sol brutal des de la platja de l''Illa Roja', que també, sinó la bona gent i les commovedores històries de vida que s'hi ha trobat.

quim begur
En Quim Masferrer, impressionat a Begur a 'El Foraster' 3Cat
En Quim Masferrer, davant d'una sortida del sol espaterrant a Begur a 'El Foraster 3Cat
En Quim Masferrer, davant d'una sortida del sol espaterrant a Begur a 'El Foraster 3Cat

Com sempre, una combinació perfecta entre moments emotius, dels que et fan saltar la llagrimeta, i moments on et pixes de riure, o, directament, on et pixes, literalment. Com una de les sirenes que va conèixer en Quim, d'un grup d'amics que cada dia de l'any es banyen al mar, per molt que l'aigua estigui freda i a 12 graus. Un bany reparador, tot i nedar entre meduses i entre pixats calentets...

O un veí orgullos d'unes "escalitas de colores", uns esglaons pintats, que per a ell, estan al mateix nivell d'importància turística que la Sagrada Família...

O l'últim pescador de Sa Tuna, que està fins al que no sona dels turistes que omplen la platja a l'estiu i li regiren els estris o pugen a la seva barqueta... O potser no...:

Sens dubte, però, un dels moments més sentits no va tenir lloc ni damunt de cap barqueta, ni a cap escala turística ni nedant en una de les precioses cales de Begur. El moment més colpidor va ser escoltant una parella que estava asseguda en un banc i que fa poc que s'han jubilat (ell fa més temps que ella), en Rogeli i la Rosa, un mestre i una bibliotecària, que ens han emocionat. Si no sabeu què vol dir sentir passió per la teva feina, escolteu aquesta parella. La Rosa, 37 anys a la Biblioteca, no podia contenir les llàgrimes després de jubilar-se fa poc: "No tothom pot dir quan plega que ha gaudit de la feina que deixa. És com deixar anar un fill...", diu amb la veu trencada. Reconeix que "no hi puc pujar (a la biblioteca), em costa molt. Hi seuria a treballar. He vist créixer nanos, els he vist ser pares, els seus fills... És com ser avis diverses vegades... Aquell contacte amb els nanos, amb la gent... Uf! El trobo una mica a faltar", diu amb llàgrimes als ulls.

En Quim Masferrer, amb el Rogeli i la Rosa de Begur a 'El Foraster' 3Cat
En Quim Masferrer, amb el Rogeli i la Rosa de Begur a 'El Foraster' 3Cat
La bibliotecària de Begur, la Rosa, emocionada a 'El Foraster' 3Cat
La bibliotecària de Begur, la Rosa, emocionada a 'El Foraster' 3Cat
Emoció amb 'El Foraster' a Begur 3Cat
Emoció amb 'El Foraster' a Begur 3Cat

"El contacte amb la mainada és el més bonic que hi ha", diuen la Rosa i en Rogeli. "Els nanos t'escolten, i t'escolten amb una il·lusió als ulls. També aprens molt d'ells. Davant meu he tingut els millors mestres de la meva vida, que han estat els alumnes. Aprens que sempre has de portar un nen dins teu. Has de ser un nen. La innocència és tan maca... I la perdem", diuen nostàlgics tots dos. Una lliçó de vida, de com no hem de deixar mai de sentir-nos nens, de com estimar la nostra feina. En Quim ens ha explicat també que tradicionalment, els pobles veïns, per referir-se als habitants de Begur, han utilitzat un apel·latiu satíric, per enfotre's d'ells: 'bacanards', que vindria a ser un mot que significa beneit o curt d'enteniment... I ells, tan orgullosos. Com diu El Foraster, "ves que 'bacanard' no sigui això: no perdre la curiositat, no perdre la innocència... Sabeu què us dic?... Llarga vida als bacanards!". Ho subscrivim. Visca els bacanards, visca Begur i visca El Foraster.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!