Llàgrimes amb Antonio Orozco parlant de la Susana, mare del seu fill Jan: "No debería haber escrito..."

Antonio Orozco és música en estat pur. El cantant fa anys que s'ha convertit en un dels artistes més estimats del panorama musical espanyol, perquè allà on va, toca la fibra amb les seves intervencions. Simpàtic, alegre i pur, el cantant no s'emporta males paraules de ningú i, el millor de tot, és que els seus hits han passat de generació en generació. No en tenim cap dubte, la seva veu deu ser una de les més dedicades del món, perquè les melodies que compon tenen una lletra que posa la pell de gallina. Des d'himnes històrics com Estoy hecho de pedacitos de ti, fins a algun dels més moderns com Te juro que no hay un segundo que no piense en ti. El protagonista sempre encerta, perquè inspira les seves cançons en persones i moments familiars.

Perquè sí, sempre que pot, Orozco aprofita per presumir del Jan i l'Antonella, els seus fills, davant dels seus seguidors i aquest any, amb l'anunci d'un àlbum, una gira i un documental, hem vist al protagonista més actiu que mai. L'últim projecte? Un llibre, Inevitablemente yo, que ha portat l'artista a diferents programes de la televisió espanyola per promocionar-lo. Aquí mateix, per exemple, vam veure'l al costat de David Broncano explicant les seves manies, fent broma sobre el seu temps al mòbil o revelant les preguntes típiques del programa. Això sí, a part del programa de la televisió pública, el cantant va visitar el Y ahora Sonsoles, on va tenir una conversació molt més profunda.

Parlant sobre les melodies inspirades en membres de la família, el cantant va parlar sobre la seva mítica cançó Mi héroe, que per qui no ho sàpiga, anava dedicada a Susana Prat, la mare del seu fill Jan, qui va morir l'any 2017 amb 44 anys a causa d'un càncer. Atents a les seves paraules, perquè ha fet caure les llàgrimes als espectadors: "Admiración absoluta a alguien que ha sido la inspiración que es la madre de mi hijo. Yo nunca había hablado de esto, pero, como estamos para hablar, pues ya te lo cuento. Me gustaría decir que esa canción es una canción que yo no debería haber escrito nunca, ¿sabes? Pero, no sé como ni de qué manera, esa canción hace tantos años que ya no tiene nada que ver conmigo y que forma parte de la esperanza y la belleza de la mirada de la gente, que cuando le da la mano a alguien que sencillamente lo necesita, que miras a alguien a quien admiras y se lo dedicas... Me parece que una canción, que he escrito yo, de repente se convierta en el abrazo más grande del mundo... Yo, digo: '¿Qué más se puede pedir?'". Simplement, espectacular.

Antonio Orozco no va fer una cançó, va fer un regal per a totes les persones que no treuen les paraules en aquell moment important. La lletra ideal per dedicar i dir "t'estimo" sense dir-ho. Mi héroe, més que una cançó, un tresor.