Des de la nostra humil finestra, En Blau demanem que facin una sèrie sobre Les aventures de Lídia Heredia als Estats Units. La nova i flamant corresponsal de TV3 al país nordamericà regala perles radiofòniques del seu dia a dia que es mereixerien tenir format de sèrie. La de Badalona, meravellosa, és única explicant-li al Roger escapa a El Suplement, cada cap de setmana, com li va el dia a dia a la seva nova casa, nova ciutat i nou país. I el que explica és sempre sensacional. De moment, prenguin nota, hem sabut que el seu veí té tendència a cuinar en pilotes: "veig al veí... Veig als dos veïns, concretament que tinc al davant, que cada tarda, un d'ells, es passa la tarda a la cuina. Cuina moltíssim. I amb la part de dalt, allò... una mica 'a torso descubierto'... Que li diries 'tapis una mica'!". O que li van fer una proposició sobre Halloween: "Literalment es tornen 'majaras' amb aquest tema. Tinc una proposta per sortir de nit aquest dissabte i s'hi ha d'anar disfressat. M'ho estic pensant una mica. M'animo o què?". Finalment, no es va disfressar: "No estava a l'alçada Roger. Aquella disfressa de Minnie Mouse de la meva amiga jo no la podia igualar de cap manera".
Ara és a punt de viure una altra de les tradicions nordamericanes més sonades, probablement, la que més, amb diferència. Perquè si una cosa embogeix del tot els americans és Thanks Giving. El dia d'acció de gràcies on tothom fot el camp i recorre mig país per tornar a casa i celebrar-ho en família. Heredia, que ja ha descobert la rasca que fa allà ("Ara estem a 4 graus, però per la setmana vinent s'esperen temperatures de mínima -3, màxima 2 graus positius"). Així, amb la fresca, ha parlat del dia marcat en vermell a tots els calendaris als Estats Units. I prohibit passar-lo sol, com ella: "Tinc una amiga que en un avió li va dir a la dona del costat que 'és Thanks Giving, però jo estic sola' i va acabar directament de l'aeroport a casa d'aquella dona".
"Aquí troben realment molt trist que no trobis un lloc on anar per Thanks Giving, per tant, jo espero que algú m'adopti els pròxims dies i no hagi de fer el gall dindi aquí sola", reconeix ella. "Aquesta és la setmana de l'any, la feina baixa moltíssim, és la setmana en que es viatja, Washington queda desert, tothom se'n va a casa seva, amb la família, divendres, Black Friday, molta gent fa festa i empalma amb el cap de setmana... És més que Nadal", diu la periodista sobre la bogeria que arriba cada any amb el quart dijous de novembre, com el proper 24. "El celebra tothom, la festa grossa que els uneix a tots". Però atenció, la Lídia va avisada pel tema gall dindi, "que sembla una cosa molt bona, però m'han dit que la carn queda seca, seca com un bacallà. Es fa bola. Ja he vist alternatives al turkey. Aquests dies els supermercats tenen unes neveres enormes amb galls dindis envasats al buit que a més a més han pujat de preu". Heredia, però, se sorprèn encara més amb els gossos. Ja va dir que per Halloween va veure gent disfressada com els gossos, però és que realment "n'hi ha moltíssims, ho vaig veure des del primer dia. I concretament hi ha una raça que no paro de veure-la". Fins i tot va aturar una dona al supermercat i la va abordar: quin gos és, quina raça... "i ho vaig entendre tot: és un gos que fa anys que està de moda, una raça dissenyada barreja entre golden i doodle, 'caniches'. La dona em va dir que 'és un gos perfecte, pots triar la mida, no deixa pèl, no fa al·lèrgia, són intel·ligents, sociables, un gos fet a mida". I el millor: "és un gos que no sé si estan ben acabats de fer perquè caminen com gerxos. Està infestat".
La Lídia, però, ha deixat el millor pel final de la seva connexió amb el Roger Escapa. Com està la situació amb el seu cèlebre veí. Ella mateixa va confessar entristida que després de cuinar molt despullat, veient-lo per la finestra, va desaparèixer del mapa, ell i el seu germà, i que havia vingut a viure una parella gran, que semblaven ser els seus pares. L'alegria de la Lídia, però, aquest dissabte, quan va reconèixer que "han tornat, Roger, han tornat. Continuen... Deuen tenir una calefacció molt forta perquè van en màniga curta, i jo vaig molt abrigada a casa. Jo estic contenta perquè em sentia una mica òrfena. Jo els veig en forma, continuen fent tuppers...". Escapa, meravellós i sorneguer, hi fica cullerada: "Jo crec que pots fer el Thanks Giving, Acció de Gràcies, a casa del veí, i així, escolta'm, tenim material pel proper capítol". Ella accepta la proposta encantada: "No ho descartis, eh?, intentaré fer-los-hi senyals des de la meva finestra, a veure si els hi faig pena"...
Creiem que si la Lídia els hi demostra que és un dels seus, que també cuina amb poca roba, té lloc segur a taula.