L'actriu catalana Leticia Dolera ha estat l'encarregada, aquest divendres, de donar el tret de sortida a les Festes de la Mercè 2018. Barcelona es vesteix de festa per oferir durant uns dies una àmplia oferta lúdica plena de concerts i fins a 500 activitats gratuïtes en 40 escenaris repartits per tota la ciutat.
El pregó oficial s'ha fet al Saló de Cent de l'Ajuntament de la ciutat, al costat de l'alcaldessa Ada Colau i, com era d'esperar, ha tingut algunes dosis de revindicació, tenint en compte que qui era l'encarregada d'abaixar el teló ha estat una dona que a més de la seva vessant artística sempre s'ha caracteritzat per la lluita pels drets de les dones i pel seu feminisme. Una Leticia Dolera que està triomfant amb el seu llibre Morder la manzana, que ja va per la desena edició en castellà i que acaba de veure la llum en la seva versió en català:
Tot i que la mateixa Dolera assegurava hores abans ser un manyoc de nervis...
Ei penya, estic dels nervis. https://t.co/UaMR7M0Gmw
— Leticia Dolera (@LeticiaDolera) 21 de septiembre de 2018
...l'actriu s'ha mostrat ferma en el seu missatge i a l'hora de dir les seves paraules, reivindicant d'inici que les persones d'aquesta ciutat ens hauríem de mirar una mica més.
Betevé
"Jo, si dic Barcelona, penso en vida, en la meva mare deixant-me a les set del matí a l'escola per anar a treballar, en el mercat de Santa Llúcia per Nadal, en el dia que va néixer el meu nebot, en el dia que vaig conèixer la meva germana, en el Clot, on vaig néixer, en Sants, on em vaig fer el primer petó de portal. També penso en la paraula teatre. O en els cinemes avui tapiats i reconvertits en botigues de multinacionals i m'envaeix la nostàlgia", ha dit qui és ciutadana i artista a parts iguals, en un pregó on anava barrejant el català amb el castellà indistintament.
Betevé
Ha parlat de pilotes de goma, de Roger Español, dels toros que ja no hi ha a Barcelona, de manifestacions pacífiques, d'art que et desafiï, d'acollida de refugiats, del concepte de nació... i del procés, d'empatitzar i comprendre totes les parts, "que són més de dues". Dolera ha reconegut que amb aquest tema "estic angoixada. Ajudeu-nos a treure'ns l'angoixa. Estem en un carreró sense sortida, amb presos que no han estat declarats culpables de res. Intento comprendre-ho i em costa". La pregonera ha demanat totes les eines polítiques per resoldre la situació, "la política la farem millor parlant entre nosaltres i sobretot, escoltant a qui no pensa com nosaltres. I ens escoltem millor mirant-nos als ulls que no pas a una bandera".
Betevé
La pregonera més jove de la història d'un total de 65 homes i 11 dones, ha lamentat que Colau sigui només l'única alcaldessa de la història d'una ciutat que es vanta de cosmopolita. I ha tingut també paraules per les manifestacions en contra de La Manada: "Si dic Barcelona, també penso en Manada. Ens animo a totes i tots que continuem sent Manada, de les bones, de les que no calla contra cap agressió racista, homòfoba, masclista o de qualsevol mena. La Manada som nosaltres".
Betevé
I una reivindicació final: "que sigui una Mercè lliure d'agressions feministes. Si no puc ballar tranquil·lament, no és una festa major".