Cau el capvespre a Madrid quan En Blau es cita amb Karmele Marchante en "una terrassa moníssima", tal com ens va dir ella el dia que la vam trucar per veure'ns, en ple centre de la capital. El cert és que raó no li faltava.

karmele terrat

La que va ser col·laboradora de televisió ens parla de la seva vida, dels seus projectes i del que ara realment li importa: la política i el feminisme. Ens trobem amb una Karmele "molt feliç i contenta" i igual de presumida que sempre. "Haig de pentinar-me per fer-me les fotos",  diu just en veure'ns. Perfectament conjuntada, amb carmí vermell, jersei de punt vermell i l'estelada a les arracades, agafa forces per a l'entrevista menjant-se un iogurt. La periodista catalana, nascuda a Tortosa i el nom de la qual és María del Carmen Marchante Barrobés, compta amb una dilatada trajectòria a la seva esquena. Els seus inicis se situen a la ràdio, per treballar posteriorment com a corresponsal a Madrid. Es va introduir a la tele amb el programa Informe Semanal i, a finals dels vuitanta, es va posar al capdavant de la revista de contracultura espanyola, "Star". La seva etapa a la premsa rosa la va començar amb el programa Tómbola. També la vam veure en espais com A Tu Lado o Sálvame, programa que descriu com a "salvatge". Dona independent, feminista, masona, espontània i amb un punt de bogeria, ens explica que està col·laborant amb la revista "Quién" i que està preocupada "per la vida mateixa". Riu. A més, em comenta que està immersa en l'escriptura del seu nou llibre, sobre la prostitució i el tràfic de dones i nenes perquè "és un tema que en el dia d'avui és molt puixant". El llibre sortirà a la venda a finals d'aquest any però  confessa que "encara no té pensat el títol".

karmele posa

Karmele, com veus la situació que s'està vivint a Catalunya?

Estic molt angoixada. Estic al lloro de tot el que passa i molt trista per aquesta invasió. Ho estic seguint molt, molt, molt i estic constantment parlant amb gent de Barcelona, de Catalunya i amb gent amb qui vaig fer la campanya del 2014. Jo vaig estar per la Diada a Barcelona i va ser formidable. Després, va ser el dia de la invasió a Catalunya per part de l'Estat espanyol, del Govern espanyol. És una cosa que mai de la vida no m'hagués imaginat, encara que és d'agrair l'actitud de la ciutadania catalana, prenent els carrers i no tement la submissió. Què es pensa el dictador de Rajoy? Què farà el que vulgui amb Catalunya? Què enviarà a les tropes? A l'exèrcit? Amb aquests guàrdies en vaixells de "pitipón" que ha posat al port de Barcelona...

Et veiem molt reivindicativa a Twitter...

Però és que jo sempre he estat reivindicativa a Twitter. Bé per feminisme, bé per la independència o bé per l'esquerra, sempre he estat reivindicativa, no és res nou. Estic immersa en l'actualitat com sempre, però clar, estic emprenyada i es nota.

Què et sembla l'enrenou que ha generat la teva declaració sobre cremar el Tribunal Constitucional i la Conferència Episcopal?

És una metàfora hipotètica. Vaig fer aquestes declaracions el dia que van fer a Madrid de l'acte de suport a la independència de Catalunya. Un acte que van prohibir a Manuela Carmena. Érem al Teatro del Barrio i allà vaig respondre moltes preguntes per als mitjans de comunicació. Però resulta que, sense adonar-me'n, vaig respondre a un mitjà amb ideologies contràries a les meves. I quan em van dir: "Què passa amb el Tribunal Constitucional?" vaig respondre: "Bé, farem el que sempre cantem en les manifestacions feministes: "Cremarem, cremarem, la Conferència Episcopal". I també els vaig dir, quan em van preguntar pel Tribunal constitucional: "Doncs mira, cremeu-lo".

Realment penses que l'haurien de cremar, o no?

Bé, si desapareix no passaria res. No serveix per a res, està polititzat, està a les ordres d'un dictador. Vull dir, aquests jutges, que la majoria són homes, heterosexuals, violents i fòbics, tenen odi contra Catalunya i això els indueix a fer les coses que fan. Per tant, desitjar que aquest òrgan de repressió desaparegui, ja que és una metàfora del foc.

Et veurem a les urnes el pròxim 1 d'octubre?

Sí, sí, sí, sí. Jo estaré a Barcelona l'1 d'octubre i seré al costat d'una urna, passi el que passi. Votant a favor de la independència, m'imagino... [Entre moltes rialles]. Clar, després de voler cremar un Tribunal...

Què opines de la polèmica que hi ha hagut amb el referèndum per a la independència?

Tot això no és democràcia, tot això és una invasió d'un territori, que el que està demanant és fer un referèndum. Un referèndum és una petició dels ciutadans i, per tant, ha de ser lícit. El que és il·lícit és la invasió de l'Estat espanyol. Jo no sé com no s'avergonyeixen que al voltant del món s'estiguin veient tots aquests militars reprimint la ciutadania que està pacíficament al carrer. Sempre vaig dir que la independència passaria per una subversió de l'ordre establert, i que havia de ser pacifista.

Fan falta més dones a favor de la independència de Catalunya?

Sí que és veritat que hi ha moltes feministes a Catalunya, però les més feministes i reivindicatives són les de la CUP, les que sempre diuen que les coses es faran des d'un punt de vista de feminitzar la societat. I això és el que jo vull, que es feminitzi la societat i que desapareguin totes aquestes fotos, que em dolen profundament, on es veu el Rei envoltat de la Magistratura d'Espanya, i que tot siguin homes i horribles, per cert. Jo defenso una republica catalana, independent, lliure, ferma, forta, econòmica, feminista i laica.

Qui té la culpa de tot el que està passant a Catalunya?

L'Estat espanyol, sense cap tipus de dubte. En aquest escenari hi ha dues persones importants. D'una banda està Carles Puigdemont, que representa Catalunya, a la Generalitat i als ciutadans. I després hi ha un pes pesant, que és un dictador, que, tal com va dir el president Puigdemont, hauria de ser al Valle de los Caídos. A més, als meus companys de premsa els fan canviar els titulars i els estan controlant tot.

Si tinguessis Mariano Rajoy davant que li diries?

Li diria porc, dictador i de tot, si és que em digno a parlar amb ell... És vostè un porc fatxa. Ja l'he tingut davant quan era ministre d'"incultura". [Riu]. En el dia d'avui no et planteges parlar amb ell? [Riu] No, encara que ell volgués parlar amb mi, jo no parlaria amb ell.

Estem tornant a la dictadura?

Jo vaig treballar durant la dictadura i mai no em va passar tot això, mai de la vida, i mira que passaven coses. Quan treballava en l'època de Franco jo era lliure, feia el que em donava la gana. Ara, com a catalana, no em sento lliure. Per posar-te un exemple et diré que l'altre dia em vaig sorprendre a mi mateixa quan vaig agafar el DNI per anar al Teatro del Barrio per assistir a l'acte a favor de la independència de Catalunya.

karmele reixes

Com t'imagines la Catalunya independent?

Un país lliure, renovat i laic. Un país que s'anirà construint poc a poc i amb temps. Un país que crearà un territori nou, una democràcia nova, una economia i lleis fortes i una independència econòmica. Tot el que tenen els països rics i forts perquè Catalunya és un país ric, tal com diu "Els Segadors".

Et planteges tornar a Barcelona?

M'agradaria molt poder tornar a Barcelona, però no puc anar-hi perquè no trobo una feina que m'interessi i que em permeti viure. En el seu moment m'ho vaig plantejar, fins i tot vaig parlar amb gent de Catalunya perquè em feia il·lusió tornar, però no va poder ser. Llavors vaig decidir quedar-me aquí perquè hi tinc la vida feta.

Et veurem en algun mitjà de comunicació català?

[Riu]. A mi m'agradaria, però no he rebut ofertes i suposo que també m'ha fet mal ser en aquest programa [referint-se a Sálvame]. La gent se li ha oblidat la meva trajectòria anterior i només recorda aquesta "púrria" que feia.

Com es viu sent independentista a Madrid?

En el meu cercle no hi ha cap problema, jo estic molt bé. El problema són els insults que he rebut al gimnàs, al carrer, quan condueixo... La meva vida transcorre al carrer i quan em veuen, em diuen un munt de coses. No estic en perill però es nota que la gent sap com penso i m'ho diuen. Em diuen: "Zorra independentista, puta catalanista...". Però en general, et diré que a Espanya no es viu bé perquè hi ha pobresa, hi ha atur, moltes coses no estan resoltes, la societat no és igualitària, les qüestions de les dones no estan definides... El Govern ho ha fet tot malament, la ciutadania no està contenta perquè els polítics han fet moltes retallades. Et poso un exemple ràpid. El Tribunal Constitucional, aquest que vull cremar, va tardar set anys a aprovar la Llei de divorci, mentre que en set minuts van aprovar la invasió de Catalunya.

Quan estaves a Telecinco, pel fet de reivindicar l'independentisme, també et van insultar?

Va ser horrorós. El dia que vaig sortir a la revista Interviu, embolicada amb la senyera, va ser un assetjament i demolició al plató, davant de la passivitat dels directors i directores del programa. No van moure ni un dit perquè a mi no em cremessin viva en aquell plató, eh? Van acabar cantant el "Viva España", em van cremar viva. La gentussa amb qui jo treballava em deia pels passadissos: "Zorra independentista, ens fas fàstic, per què ets aquí?". Això ho he hagut d'escoltar i ho sabien tots però mai ningú no va dir res. És una vergonya.

Tornaries enrere en el temps?

No perquè jo estava còmoda. Vaig ser allà [referint-se a Sálvame] des del principi. En total han estat uns sis o set anys i era un lloc salvatge i inhumà. Vaig fugir. Quan vaig estar preparada per anar-me'n em van dir que havia d'assistir a una reunió amb la cúpula de la productora, però em vaig negar. No volia acomiadar-me de ningú i es van enfadar quan vaig marxar perquè ningú no ho havia fet. Simplement me'n vaig anar. Punt i a part.

Karmele getty salvame

Getty Images

Deien que te n'havies anat de vacances...

No. Ells el ho van amagar i no van dir res. Però un dia vaig rebre una trucada de Paz Padilla per preguntar-me si seguia de vacances. Feia ja un mes i mig que me n'havia anat del programa i l'hi vaig comunicar a ella també. Em va comentar que ningú no li havia dit i llavors li vaig dir que si l'havien enganyat a ella, que s'imaginés el que farien amb la resta. En aquell moment, vaig publicar a Twitter que havien enganyat a Paz Padilla. I des d'aleshores tot ha estat positiu perquè no han tornat a parlar mai més de mi. Vaig passar d'estar atabalada, per totes les coses que feia i de tenir tot el dia càmeres darrere meu, a no tenir res. És el que vull, el "Nirvana" de la meva existència.

Imagino que amb el que m'estàs explicant no mantens relació amb ningú del programa...

Sí que mantinc contacte amb alguns, però prefereixo no dir amb qui perquè seria perillós. Allò és com un camp de concentració.

Animaries altres companys teus que fessin el mateix que has fet tu?

A mi em consta que hi ha gent molt infeliç i que se n'anirien, però si no ho fan és potser perquè no poden. Pot ser que tinguin por o necessitin els diners, que l'entenc perfectament, és comprensible. Però sé de gent que si pogués se n'aniria.

En el cas d'una Catalunya independent, et veurem representant-la al festival de Eurovisió?

No se sap mai, però no crec. Encara que si m'ho proposen, sí. De moment, et dic que ja tinc el bitllet d'avió per anar a Lisboa a veure el festival d'Eurovisió. Hi aniré amb l'estelada.

Què se't passa pel cap si et dic...

Democràcia: Ens fa falta.

Referèndum: Referèndum ,referèndum i referendum.

Iogurts: Ah!, m'encanten.

Feminisme: És la meva vida.

Independència: És la meva filosofia de vida i estic lluitant per a això.

Supervivientes: Vaig ser molt feliç a Supervivientes.

Mariano Rajoy: Fàstic.

Carles Puigdemont: Bé, es pot superar.

Manuela Carmena: M'encanta.

Podem: Tothom es pensa que sóc de Podemos, però no ho sóc.

En acabar la trobada entre En Blau i Karmele Marchante, la periodista ens va regalar aquesta salutació per a tots els nostres lectors:

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat