Karlos Arguiñano porta tota una vida entrant a les llars espanyoles. Amb el seu estil proper, el seu sentit de l'humor i la seva manera senzilla d'explicar receptes, s'ha convertit en una figura imprescindible de la televisió. Més de 30 anys en pantalla l'avalen. I, encara que manté l'energia que el caracteritza, el cuiner ja reconeix que el seu camí professional s'acosta a la seva última etapa.
Als 77 anys, Arguiñano no només és un cuiner. És un empresari amb una trajectòria àmplia i diversificada. El seu restaurant a Zarautz, l'Hotel Karlos Arguiñano, la bodega K5, l'Escola Aiala i diverses societats vinculades a la gastronomia formen part del seu llegat laboral. Tota una vida cotitzant. Tota una vida generant activitat econòmica. I ara, molts volen saber què passarà quan, per fi, decideixi jubilar-se.
Així serà la pensió de jubilació de Karlos Arguiñano
Tal com recull El Español, la llei actual estableix que, per jubilar-se als 65 anys, es necessiten 38 anys i 3 mesos cotitzats. En cas contrari, l'edat ordinària passa a 66 anys i 8 mesos. Arguiñano ha passat per diferents règims de la Seguretat Social. Karlos Arguiñano ha estat autònom, ha treballat per compte d'altri i ha cotitzat com a empresari. Això obre una possibilitat molt interessant: optar a dues pensions de jubilació, sempre que cada règim tingui els requisits mínims de cotització. És una combinació poc comuna, però possible.
Però fins i tot en aquest cas hi ha un sostre. La pensió màxima, el 2025, està fixada en 3.267,60 euros al mes en 14 pagues. Un límit inamovible llevat d'excepcions molt puntuals. En total, uns 45.746 euros a l'any. És el topall que fixa la llei, cobris una o dues pensions. I Arguiñano podria arribar a aquesta xifra gràcies a la seva llarga carrera i a les bases de cotització acumulades durant dècades
A Karlos Arguiñano l'espera una jubilació daurada
Més enllà del càlcul de la pensió, el xef pot beneficiar-se d'un incentiu important: la jubilació demorada. Qui decideix continuar treballant després de l'edat ordinària rep recompenses econòmiques. Un 4% extra per cada any complet treballat de més. O un pagament únic calculat segons anys cotitzats. O una tercera via: combinar ambdues opcions. Són mecanismes pensats per premiar els qui prolonguen la seva activitat laboral.
Cada decisió és definitiva. La Seguretat Social només permet triar una vegada. I si l'interessat no es pronuncia, s'aplica automàticament l'opció més avantatjosa. Un sistema pensat per flexibilitzar la retirada de la vida laboral i millorar la pensió final.
Mentre decideix, Arguiñano continua actiu. Continua cuinant i apareixent a la televisió. I continua controlant els seus negocis. La jubilació s'acosta, sí. Però ell decideix el ritme. I, com sempre, ho fa a la seva manera: amb calma, amb humor i, per descomptat, amb sabor.