Julio Iglesias és, sens dubte, un dels artistes més emblemàtics i volguts al món de la música llatina i mundial. La seva carrera, plena de tots els reconeixements existents, va estar marcada en certs moments per profunda introspecció i desafiaments personals. Tanmateix, hi ha un episodi en la seva vida que revela una faceta més humana i vulnerable de l'artista, relacionat amb un símbol que molts associen amb la seva història: el seu xandall. La història de Julio Iglesias és una de les narratives més inspiradores del panorama musical internacional. En la biografia titulada 'El español que enamoró al mundo', l'autor Ignacio Peyró aprofundeix en la vida d'un home que, amb el seu talent i carisma, va aconseguir convertir la seva veu en un símbol de la cultura espanyola i en un pont que va unir cors.

Des dels seus primers anys d'edat, l'artista va mostrar intenció de dedicar-se al futbol. Encara que el seu camí no va estar exempt d'obstacles. La vida el va posar a prova en diverses ocasions, especialment després d'un tràgic accident que li va deixar seqüeles físiques i que, en el seu moment, semblava posar fi a les seves aspiracions esportives. Però seria precisament aquesta adversitat la que va despertar en ell una força interior que el va impulsar a seguir endavant, transformant la seva recuperació en una poderosa expressió artística. T'expliquem més detalls sobre els aspectes desconeguts d'aquesta història en les següents línies.

La desesperació de Julio Iglesias per la desaparició del seu pare i el paper del xandall

Peyró es va centrar en el paper que va jugar el doctor Iglesias Puga, pare del cantant, en la seva vida. En principi, en la ironia que en néixer no va ser un pare implicat i que, en el moment que es va hospitalitzar, no es va separar del seu costat fins que va poder caminar correctament. Fent un parèntesi per dir que el mal que el va apartar de la seva carrera futbolística no va ser d'un accident amb cotxe, sinó més aviat el descobriment que tenia un tumor a l'esquena. La recuperació es va presentar àrdua, malgrat que va comptar amb la millor atenció.

A més d'això, l'autor va assenyalar que va acabar sent un personatge realment contradictori. Són els simples gestos els que constitueixen una imatge realista del que seria la seva vida. Com el fet del xandall que va utilitzar per 20 dies seguits, corresponent mentre el seu pare va estar segrestat. "Julio Iglesias es va posar un xandall i no se'l va treure... Estava trencat per dins", es llegeix en aquesta narrativa que va deixar al descobert com ho va afectar aquesta etapa.

Durant anys, Julio Iglesias va ser vist amb un estil sobri i elegant, però quan Iglesias Puga va desaparèixer, el xandall es va convertir en un símbol de la seva lluita interna. La vivència oculta després d'aquest simple acte revela molt sobre la seva personalitat. Més enllà del seu inqüestionable talent musical, es tracta d'un home que ha sabut transformar el dolor en art i que ha utilitzat el seu treball com una via per guarir i connectar de forma profunda amb el seu públic.