La selecció espanyola de futbol pot segellar aquesta tarda el seu passi al Mundial de l'any vinent que es disputa a Mèxic, els Estats Units i Canadà. De fet, és la primera de les dues oportunitats que té la Roja aquesta aturada de seleccions per fer bons els pronòstics i tornar a disputar un Mundial, on serà una de les favorites, i més, després de guanyar la passada Eurocopa de nacions. El combinat de Luis de la Fuente té partit aquest dissabte a la tarda a Geòrgia. Una victòria d'Espanya, combinada amb una ensopegada de Turquia amb Bulgària, donaria el passi de manera matemàtica. Si no, dimarts vinent hi hauria la segona oportunitat en l'últim partit de la fase de grups, l'Espanya-Turquia que es jugarà a Sevilla.
Veurem què passa en el partit d'aquesta tarda a Tiblisi, veurem quin onze fa jugar el seleccionador espanyol i veurem si la Roja troba a faltar Lamine Yamal. Però que s'hi posin fulles. Té nassos que des de la federació espanyola, començant pel seu seleccionador, i continuant amb els aficionats hiperventilats, es posin les mans al cap perquè el Barça hagi gosat fer-li unes proves mèdiques a l'estrella de Rocafonda i que aquest hagi hagut de tornar de la concentració de la selecció espanyola per guardar repòs. Sembla que alguns obliden que és el seu club qui li paga, per qui juga, i han posat el crit al cel perquè el Barça cuidi els seus jugadors i miri pel seu propi benefici, intentant evitar que es torni a trencar o patir una altra lesió (com va passar amb l'anterior convocatòria d'Espanya, on Lamine va tornar lesionat).
I té més nassos encara que des dels altaveus mediàtics que hi ha al voltant de la selecció espanyola, i des de la caverna madridista, es facin els dignes i els indignats, vagin donant lliçons de mestretites, assenyalant al Barça i culpabilitzant el club blaugrana pel que està fent amb Lamine, que no és una altra cosa que cuidar-lo i mirar pels seus interessos, només faltaria. El curiós, però, és que quan és un jugador del Reial Madrid el que no va a la selecció espanyola por H o por B, tots calladets, disculpant els jugadors i al club blanc, respectant la seva decisió i omplint-se la boca lloant la bona decisió del Madrid o callant sense criticar-lo. Però amb el Barça, tot s'hi val. Quantes vegades hem vist com algun jugador del Madrid s'esborrava miraculosament d'una concentració, amb qualsevol excusa que des de la capital espanyola han comprat i aplaudit? S'ha de ser hipòcrita. I qui millor ho ha resumit ha estat el Joan Poquí.
El col·laborador de l'Onze de TV3, fart del cinisme del Madrid i de la caverna mediàtica, ha alçat la veu i ha posat 10 noms propis damunt la taula per deixar constància de la diferència de valoració en casos similars. Un comentari brutal que gent com el Jordi Basté aplaudeix amb les orelles amb un explícit "Bravo". Què ha posat el bo d'en Poquí? Una veritat com un temple: "Courtois, Camavinga, Mbappé, Valverde, Txuameni; Jausen a l'anterior aturada; Militao i Balón de Playa a la de setembre... 100% escaqueig, 0% soroll mediàtic. Lamine Yamal, tractament mèdic de lesió igual que Williams. Williams, pobret. Lamine, cerca i captura. Cínics".
No es podia resumir millor que amb aquesta paraula: cínics.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!