L'èxit de Juan del Val amb Vera, obra guanyadora del Premi Planeta 2025, arriba en un moment contradictori. A Espanya, la lectura cau. La televisió retrocedeix. El cinema perd públic. I l'escriptor triomfa just quan, culturalment, gairebé res sembla acompanyar. Ell ho sap i ho assumeix.
L'Anuari SGAE 2025 dibuixa una fotografia precisa del consum cultural. I el retrat és dur per a gairebé tot. Espanya llegeix menys. Espanya va menys al cinema. Espanya consumeix menys televisió tradicional. Però Espanya escolta més música que mai. La comparació entre sectors és brutal. Ho diuen els experts: “Vivim en un país on la música està creixent de forma bestial”.
La música, la forma cultural que més creix a Espanya
Els números ho confirmen. La música en viu té un creixement arrollador. Un 32,3% més de concerts respecte al 2019. Un 20,6% més de públic. Un 77,1% més d'ingressos. Xifres que no només superen la pandèmia, sinó que deixen en evidència l'antiga “època daurada” del 2008.
Les xifres de l'Associació de Promotors Musicals ho rematen. Espanya va tancar el 2024 amb 725,6 milions d'euros en venda d'entrades. Un rècord. Un salt del 25,32%. El tercer any consecutiu batent marques històriques. Els festivals, per la seva banda, van generar 398 milions. L'espiral és meteòrica: de 459 milions el 2022, a 579 el 2023, fins a assolir la xifra actual. Un escenari impensable fa només uns anys. Però real.
Mentrestant, el cinema espanyol viu la seva pitjor etapa recent. Les sales van registrar entre 71 i 73 milions d'espectadors el 2024. Un descens constant. Molt lluny dels 105 milions del 2019. La taquilla s'estanca. I s'estanca malament. La vaga de Hollywood, els canvis de consum i la inèrcia negativa han creat un còctel del qual la indústria no aconsegueix sortir.
Encara que sigui més car, els espanyols prefereixen un concert abans que anar al cinema
La televisió tradicional tampoc remunta. El consum cau a 163-171 minuts diaris, el mínim històric. En deu anys, el desplom és del 30%. Les plataformes dominen. L'oci immediat regna. I la lectura i la televisió es veuen arraconades per un públic que exigeix experiències diferents i ràpides.
L'explicació? Molt senzilla: la música en directe s'ha convertit en una experiència premium. Una cosa irrepetible. Una cosa que no es pot replicar a casa. Espanya és avui parada obligatòria per a gires internacionals. Els incentius fiscals han atret inversió. I el públic jove prefereix pagar 80 euros per un festival abans que 8 euros per una entrada de cinema.