"El programa no tiene guión. Cada tertuliano hace lo que quiere". Són paraules del director i presentador d'El Chiringuito, Josep Pedrerol, defensant que al seu exitós programa de les mitjanits de Mega, tothom diu el que pensa. I segur que és així. I la mostra la tenen en Jota Jordi. Però anem a pams. Que alguns col·laboradors exageren les seves opinions o l'exposició d'aquestes? Possiblement. N'hi ha que fan bandera del seu madridisme o barcelonisme fins a límits exagerats, alguns amb una teatralitat que provoca somriures, siguis o no dels seus equips. És el cas de Tomás Roncero o Cristóbal Soria, que entenen la part de show a la que també es deuen. D'altres, s'ho prenen amb més transcendència, però el programa no enganya: una bancada eminentment merengona contra una eminentment culer, amb algun matalasser, bètic o valencianista pel mig. Sense oblidar el mateix conductor, sovint, qui es mulla més a l'hora d'opinar sobre qualsevol tema.

Tomas Roncero bruixa El Chiringuito de Mega

Mega

Defensar el Madrid o el Barça a El Chiringuito té les seves derivades: els tertulians saben que provocaran odis o simpaties a parts iguals per part dels espectadors i la xarxa. Entra dins del que s'espera. La màxima rivalitat és el que té. Però de tant en tant hi ha un col·laborador que rep uns comentaris que acostumen a traspassar línies vermelles. Un tertulià barcelonista que rep una virulència lamentable. Quan el Barça ha golejat el Madrid? No. Quan s'ha pronunciat per qüestions extraesportives. L'1 d'octubre o la recent sentència al procés en són dos casos. Parlem de Jota Jordi, "agent FIFA, català i del Barça", com indica el perfil del seu twitter.

jota jordi2

@jotajordi

Jota Jordi es vesteix pels peus i diu el que sent. L'unionisme més ranci, però, ja sigui a través d'exaltats tuitaires o periodistes hiperventilats, no li perdona que pugui tenir les seves idees sobre Catalunya i el lapida, si cal, fins i tot, mentint: "independentista que cree que la suya, su raza, la de los catalanes, es superior a cualquier otra", "racista", "terrorista", etc... Alfonso Rojo i Periodista digital el tenen entre cella i cella, és clar que en aquest cas, si algú com Rojo et posa a parir, ja es pot sentir orgullós.

jota jordi3

Mega

No ha de ser fàcil, però, fer el que fa ell, comentar i argumentar el seu punt de vist sobre la qüestió catalana sabent que el mateix presentador ha criticat durament que, especialment al Barça, es barregi política amb esport. O que, sense anar més lluny, després de la condemna als presos i del posterior comunicat del Barça ("La presó no és la solució. El club demana a tots el responsables polítics que liderin un procés de diàleg i negociació per resoldre aquest conflicte, que també ha de permetre l'alliberament dels líders cívics i polítics condemnats"), Pedrerol digués que "En el Barça hay gente independentista y gente que no lo es. Con lo cual que un club o un dirigente haga una nota diciendo lo que piensan todos es engañar a la gente. Y os digo algo a los culés que estáis hoy enfadados porque sentís que os han echado del club: el Barça está muy por encima de todo eso. ¡Ni caso!".

I què va dir Jota Jordi? El tertulià va comparèixer visiblement trist. El dia, i la sentència emesa pel TS, era per estar-ho: "Es mi ciudad, mi pueblo... sigo sin entender cuál ha sido el momento en que algo ha fallado y que estemos en esta situación". Sobre el comunicat del Barça, afirmava sentir-se "orgulloso. Respeto a los socios que no se sientan identificados, pero el Barça es esto, es 'más que un club'. El Barça no se posiciona a favor de ningún tipo de independentismo, simplemente pide una solución que sirva para algo":

Paraules sinceres. Sensates. I tremendament respectuoses. No així els abjectes atacs i insults rebuts. Con la iglesia hemos topado. Jota Jordi ha 'gosat' criticar l'acarnissament de la sentència amb els condemnats, posant en dubte que serveixi per res. I les hordes han començat a treure bilis: 

Així està el pati. Tot molt tolerant. Però que els insults, per durs que siguin d'empassar, no minvin la moral de Jota Jordi. Ladran, luego cabalgamos.