Catalunya és terra de motor. La passió que senten molts catalans pels esports de rodes amb olor de benzina, pels paddocks i per les curses de motociclisme o d'automobilisme només és comparable a la passió que senten els mateixos catalans pel temps i la informació meteorològica. I qualsevol català adult segur que té el bo d'en Josep Lluís Merlos com a un dels seus ídols. Mestre absolut de la informació de motor, geni en les retransmissions automobilístiques, tòtem a l'hora d'explicar tot el que calia saber sobre els pilots, en Merlos és un dels periodistes i presentadors històrics de TV3 de qui més bon record tenen els espectadors.

merlos2
Josep Lluís Merlos / Twitter

A Televisió de Catalunya s'hi va estar un munt d'anys, per exemple, dirigint i presentant un programa mític, Motor a fons, durant 18 anys, sent-ne també el responsable de les transmissions de Fórmula 1 entre el 1997 i el 2003, quan TV3 tenia els drets d'emissió de les curses. Més enllà del seu pas per la televisió pública catalana, en Josep Lluís també ha estat a TVE, ha estat director de la revista Solo Moto, ha col·laborat amb innombrable publicacions, ràdios (SER, RAC1, Catalunya Ràdio) o televisions com La Sexta, Gol o Movistar. Més enllà de ser un excel·lent comunicador, té una sana virtut: dir a les coses pel seu nom i alçar la veu quan toca. Com ara. On més que alçar la veu, se li ha entès tot. Una piulada on destil·la indignació per totes bandes. I amb raó. Per una experiència viscuda a la muntanya de Montjuïch.

326236390 858390995415931 3530466011251647327 n
Michael Bublé / IG

Aquest dimecres 1 de febrer hi ha actuat un geni. El meravellós Michael Bublé, cantant superlatiu, crooner de traca i mocador i un tipus agraït. Per exemple, amb els seus amics els Stay Homas, a qui va saludar des de dalt de l'escenari del Palau Sant Jordi:

Si ja érem fans del Josep Lluís Merlos, per la seva manera d'explicar com ningú les curses de cotxes, ara encara més sabent que aquest dimecres va ser un dels que va anar a veure el geni canadenc. Però el que només hauria d'haver estat una meravellosa experiència, escoltant en directe com Bublé meravellava el públic amb la seva interpretació de joies absolutes com Dream, Georgia on my mind, It's a beautiful day, Gotta be patient o Let it snow, va esdevenir en un petit via crucis i amb algunes certeses que tant de bo no li hagués tocat viure. Però a Barcelona hi ha moltes coses que grinyolen. I una d'elles és l'accés al Sant Jordi i deixar-se caure per Montjuïc, una experiència gens agradable, tot el contrari, per en Merlos. En una piulada demolidora, el periodista lamenta que "La gestió de la mobilitat a Montjuic és fastigosa. Una cosa és potenciar el transport públic i l'altra putejar a la gent (innecessàriament)". Com?: "Els accessos al Sant Jordi són bruts, foscos, perillosos, mal indicats... I després es pregunten per què la gent no va a Montjuïc....". Ho subscrivim al cent per cent. I pel que es veu, és una indignació compartida a xarxes:

Feeling good, tal i com canta el gran Bublé? Ni de conya. Josep Lluís Merlos no es va sentir gens bé. I com ell, molts altres. Que a qui li toqui, hi posi remei. Prou.