Als 78 anys, Josep Carreras continua sent un dels noms més respectats de la música lírica. Però el pas del temps es nota, fins i tot en figures llegendàries com ell. El tenor català, retirat dels grans escenaris des de fa uns anys, va reapaéixer en un acte públic a Barcelona, on va sorprendre tothom amb una imatge molt canviada.
Josep Carreras, entregat a la seva fundació contra la leucèmia
Carreras va acudir a la seu de la seva Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia (FJC), a la capital catalana. Allà va signar un important conveni de col·laboració amb el Grup Espanyol de Trasplantament Hematopoètic i Teràpia Cel·lular (GETH-TC), pertanyent a la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia. L'objectiu és continuar impulsant la recerca, la formació i la divulgació en el camp del trasplantament de medul·la òssia, especialment en els casos de donants voluntaris
El tenor no es limita a posar el seu nom. La seva implicació és total. Carreras presideix cada acte, participa en reunions i no dubta a oferir entrevistes per recordar la importància de donar medul·la. Ho fa amb la mateixa passió amb què antany interpretava Nessun Dorma o La Traviata. “Donar vida és la major de les obres”, sol repetir. El seu compromís amb la solidaritat és avui el seu gran escenari.
Canvia la música per les causes solidàries
El conveni signat fa unes setmanes obrirà noves ajudes a la recerca i promourà un simposi acadèmic “Josep Carreras”, que s'integrarà en la propera reunió anual del GETH-TC. És un pas més en la lluita que l'artista va iniciar el 1988, quan va superar una leucèmia que gairebé li va costar la vida. Des de llavors, la seva fundació ha finançat projectes mèdics i ha contribuït a millorar les xifres de curació a Espanya i Europa.
Tot i que el seu aspecte físic ha canviat, la seva energia i la seva vitalitat impressionen. Es mostra proper, optimista i ple de projectes. “Segueixo aquí gràcies a la ciència i a la generositat dels donants”, va comentar amb emoció durant l’acte. Aquesta gratitud, barrejada amb la seva serenitat, és potser el reflex més autèntic d’un home que ha sabut reinventar-se fora dels escenaris.