Jose Mari Bakero és un dels mites del barcelonisme. Els culers avui estem feliços perquè som a punt de guanyar una nova Lliga, si el Madrid empata o perd aquest vespre a Cornellà al camp de l'Espanyol, i a més, perquè el Barça Femení, si guanya al Bayern al Camp Nou, disputarà una nova final de la Champions. Però hi va haver un dia que no podrem oblidar mai: el 6 de novembre de 1991. Aquell dia estàvem eliminats de la Champions, però un cop de cap miraculós al final del partit a Kaiserslautern va fer que l'equip blaugrana continués endavant en la competició, i després, guanyés la seva primera Copa d'Europa. L'autor d'aquell gol mític, no fa falta dir-ho, va ser un jugador menut, però que saltava més alt que ningú: Jose Maria Bakero. La narració inoblidable del gran Joaquim M. Puyal encara ens posa la pell de gallina:

L'excapità del Barça ja té 63 anys, però ara ha passat pels micròfons de Catalunya Ràdio, per El Suplement de Roger Escapa els caps de setmana, per mirar cap enrere i ser conscient de tot el que ha fet i de l'amor que li tenim els culers. Un jugador que ho donava tot damunt la gespa, que va vestir la samarreta blaugrana durant 9 temporades, formant part d'aquell inoblidable Dream team de Johan Cruyff, aconseguint 16 títols amb el Barça, com aquella esperada primera Champions. Un Bakero tot pundonor, tot caràcter, que va aprendre a competir a casa quan era petits, amb els seus 10 germans, tot i que sempre ha pregonat que les derrotes serveixen molt més que les victòries:

Perdre és un aprenentatge molt estimulant, diu l'ex jugador del Barça. Igual d'estimulant que aprendre una nova llengua, que aprendre la llengua d'allà on vas i allà on t'acullen. Un Bakero que ha parlat de com va voler aprendre a parlar en català i com s'ho va fer: "Al cotxe. Sempre posava Catalunya Ràdio i escoltava i repetia: 'Avui farà bon temps', 'El Barça ahir va guanyar, però va jugar malament', i repetia, i repetia, i repetia". Als periodistes d'aquella època els hi deia que li preguntessin en català, que ell els respondria en castellà, fins que va ser capaç d'expressar-se en la nostra llengua. Per què ho va fer? "Parlo basc, Catalunya... entenc perfectament el sentiment de país o nacionalitat. I entenc perfectament que realment era part de la meva integració".

Una voluntat i una demostració d'integració, que emociona. Com el cas de la jugadora portuguesa del Barça Kika Nazareth, que acaba de dir al diari Ara que “Jo he d’aprendre català tant sí com no. O sigui: m’és igual si la gent parla amb mi en castellà. Jo vull aprendre català. Vull que em parlin sempre en català”. Bakero i Kika, clar i català. Meravellosos.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!