El 4 de novembre de 2021 va ser un dia negre per a un dels actors més populars de la petita pantalla. José Luis Gil, enormement famós pels seus papers a 'Aquí no hay quien viva' i 'La que se avecina', patia un ictus. Ingressava a l'hospital amb pronòstic greu, i tot i que va sobreviure a l'entrebanc, les conseqüències eren nefastes. La seva carrera professional s'aturava en sec, mentre que la personal també es veia afectada de manera catastròfica. Malgrat que en un primer moment es va confiar que seria un ensurt temporal i reversible, no va ser pas així. Tot s'ha anat complicant irremeiablement. L'infart cerebral va malmetre les seves capacitats, i malgrat l'enorme lluita que des d'aquell dia han dut a terme pacient, metges i familiars, els avenços han estat mínims. Cada dia que passa, el bri d'esperança és més minso. No hi ha solució, o si més no aquesta és ben limitada: amb proporcionar-li la millor qualitat de vida n'hi ha prou.
Els companys de professió i els amics de l'actor aragonès es trenquen quan han d'explicar com es troba. Una cosa semblant passa amb el gran suport que està tenint des del primer minut d'aquest malson: la família. La seva filla, Irene, s'ha convertit en la portaveu oficial, ja que el pare no pot comunicar-se per si mateix. Cada actualització de la seva situació és una ganivetada a l'ànima. Però l'ha de fer, per amor, per respecte, per dignitat i per agraïment. Gil és un més de la família per a milions d'espectadors que han seguit la seva trajectòria, l'estimen i li fan saber, especialment en aquestes circumstàncies dramàtiques.
La Irene, fa unes hores, escrivia aquest text colpidor: “Me preguntáis por mi padre, os lo agradezco en el alma, sentir tanto cariño es un honor. Es duro tener que hablar en su nombre, me gustaría que él pudiese responder a vuestros mensajes. No es así”. A casa seva tothom s'ha fet a la idea: “Han pasado 2 años y estamos asumiendo todos que la vida no va a volver a ser la misma. Es un golpe tremendo y que cuesta encajar, estamos en ello. Luchamos por afrontar esta situación que es muy compleja y dolorosa. Gracias por vuestra prudencia y vuestro respeto”. Esgarrifós, sense dubte.
La publicació de la Irene està rebent nombroses mostres de suport, d'afecte i comprensió. Són especialment significatives la de familiars de persones que passen el mateix tràngol que ella i que el seu pare: afectats per l'ictus que, a més a més, abans que el món s'ensorrés eren fans de l'actor, de les trames i de la comèdia que representava a la ficció. La realitat, però, és molt més crua. I despietada. “Yo llevo 4 años conviviendo exactamente con ese mismo cambio. Mi papá era fan del trabajo de tu padre y ahora tenemos esa otra vida. Pero seguimos juntos”, “tengo a mi madre en la misma situación y es muy doloroso…un beso para el más grande”, “mi padre también le dio un ictus y me cambió completamente la vida. Eso sí, están vivos”, “tu papá se merece todo lo mejor del mundo. El nos hizo reír, emocionarnos, desconectar de nuestros problemas. Toda la fuerza del mundo para el vecino y presidente más ilustre de la televisión. Hasta el infinito… y más allá!” Efectivament, fins a l'infinit és on arriba l'estima pel José Luis. Sort i coratge.
