La premsa espanyola de dretes no perd pistonada per entrevistar velles glòries que suposadament atonyinaran el govern de Sánchez i els catalans perquè no hi tenen res a perdre. Veus com Felipe González, Carmen Maura o Antonio Resines. Per això no sorprèn que El Mundo dediqui la seva entrevista principal al director de cinema jubilat José Luis Garci, que amb 81 anys algun periodista d'EN Blau donava per mort. I no. És ben viu però no fa pel·lícules. Els periodistes joves no saben ni qui és, fa molt de temps que no dirigeix, però per sempre més apareixerà a la Wikipedia com el primer Oscar del cinema espanyol a pel·lícula de parla no anglesa per Volver a empezar. L'honora saber que el seu temps ha passat: "La gloria es salir en los crucigramas", allà on els mots encreuats diuen "director de cine, cinc lletres". Ha canviat molt des que Esperanza Aguirre li va finançar una macroproducció sobre el Dos de Maig madrileny i aleshores a Garci li sortia a compte atacar els catalans. Garci: "Lo de Catalunya es un esperpento. Puigdemont y Torra están más cerca de una extrema derecha peligrosa. Son supremacistas. Son todo menos demócratas. No les daría ni la mano". (El Español, 2018).
Ara Garci ja és un senyor octogenari, farà 82 anys a l'hivern, i no necessita grans pressupostos públics que li paguin pel·lícules fracassades. Viu jubilat i encara va al cinema. No mostra catalanofòbia, ans al contrari, preguntat per quina és la millor pel·lícula del cinema espanyol actual sorprèn amb un títol català. Cita un únic film. No només és una pel·lícula catalana, sinó parlada en català i molt catalana: Estiu 1993.
José Luis Garci: "Del cine español actual... ahora no estoy tan puesto, pero sí. El gran cambio es el acceso de las mujeres a muchos puestos donde antes eran excepciones como Ana Mariscal, Pilar Miró o Margarita Alexandre. No sólo la dirección, también la fotografía, la cartografía, la producción, llevar la cámara... Ese es el gran cambio que se ha producido y está muy bien porque son películas estupendas. Matizando, diría que hay un género que han creado las mujeres que es el de la vuelta a casa o al pueblo, las chicas que regresan porque se les ha muerto un familiar o tienen que recordar porque deben asistir a alguna cosa. La que más me gusta de todas es ‘Estiu 1993’, de Carla Simón, pero hay varias estupendas. Es una especie de vuelta al beatus ille, el feliz aquel". De tot el cine espanyol d'ara destaca les pel·lis que retraten la vida lluny de la ciutat, beatus ille, el cine bucòlic, que fa apologia i idealitza la vida de camp. I diu que la millor és Estiu 1993.
Garci, el que adora els matadors de toros amb el difunt Sánchez Dragó i l'ex de Ciudadanos Anna Grau ara li dona per lloar Carla Simón i la seva pel·li a la Garrotxa. Garci adora el camp i que matin toros. I va gaudir d'Estiu 1993 parlada en català. No comet la indignitat de citar-la pel seu títol doblat, "Verano mil novecientos noventa y tres". La va veure en versió original. Ara toca imitar l'actriu Luise Rainer quan va dir and the winner is... Garci.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!