Jorge Javier Vázquez aprofita el seu espai a Lecturas per compartir tot allò que li passa pel cap amb els lectors. Reflexions després d’entrevistar algun famós, confessions sobre la seva vida privada o anècdotes personals. Qualsevol tema és bo per escriure unes línies, i si parla de drames, encara millor.
En aquesta ocasió, el presentador ha relatat un negre episodi que ha viscut en el seu darrer viatge a Lisboa. Després de tot un dia amb la pluja dificultant el seu turisme i fent que estigués a punt de caure en set ocasions, va decidir entrar en un restaurant a sopar quelcom. I en un moment de distracció, van robar-li la bossa amb la cartera a dins, la documentació i el mòbil.
“Ve a buscar-me la policia i em porta en cotxe a una comissaria a denunciar. Com que hi ha massa gent, em porten a una altra. Així passo la meva nit del diumenge. Denunciant”. Un diumenge que va acabar malament, avançant un dilluns encara pitjor.
“A la policia em van assegurar que amb la denúncia podria viatjar, però en arribar al taulell del vol, em van indicar que sense document amb fotografia no és possible agafar el vol. Nervis. Col·lapse”. Una situació límit en la qual va intentar aprofitar-se del seu estatus d’estrella televisiva: “Els hi dic que treballo a televisió, que tenen fàcil saber que sóc jo el de la targeta d’embarcament mirant Internet. Però tot els hi deu sonar a marcià perquè no em fan ni cas. Em diuen que vagi a l’ambaixada perquè em donin un salconduit”.
Completament desesperat, va suplicar gairebé plorant, dient-los que necessitava embarcar en tenir una funció a la nit. Finalment van acabar deixant que pugés a l'avió, després que ensenyés una fotografia del DNI que el seu excunyat li havia enviat al correu.
“Encara estic tremolant. Així com la Jurado va dir “no torno mai més a l’AVE”, jo no torno mai a Lisboa en un ratet”. Un episodi digne de pel·lícula, amb un Jorge Javier desesperat.