Jordi Roca és un dels millors xefs de Catalunya i potser el millor especialitzat en dolços. El gironí de 48 anys s'ha dedicat a endolcir la vida de milers de clients dels seus retaaurants, geladeries i confiteries. És tan popular que fins i tot, i a diferència dels seus dos germans d'El Celler de Can Roca, Jordi té imitació a Polònia i a Movistar, de dos grans còmics i imitadors genials com Raúl Pérez i Xavi Espinosa. És molt pertinent imitar-lo pels seus tics, com els de Quim Monzó, la seva posició amb el cap i per la seva afonia, parla molt baixet. Pero d'on li ve? Jordi Roca ha concedit una entrevista a Telecinco, al programa Universo Calleja, on s'eplsia sobre els seus problemes de salut, detallant el moment zero, quan va percdebre fa 15 anys que patia problemes neurològics.

Jordi Roca a Universo Calleja, Mediaset

Calleja va directe al gra: "¿Por qué hablas así de bajo?". Tota l'entrevista és subtitulada perquè se l'entengui bé. Jordi Roca: ""Me pasó una cosa que es disfonía espasmódica. Es una neuropatía. Tengo dos trastornos neurológicos: disfonía espasmódica y distonía cervical; afectan a mi voz y a los músculos del cuello. Implica que el cerebro no reconoce unos cuantos músculos. Imagínate un teclado. Tú quieres apretar la 'A' y no hay, entonces apretarás todas las teclas alrededor, pero no te sale. Un día estaba trabajando en la cocina y de repente se me volvió loca la cabeza... No podía bajar la cabeza. Fue cosa de hace 15 años o más. Ese día estaba trabajando en el ordenador y de repente la cabeza se me puso para allá. No podía bajarla, estaba tenso y me asusté mucho porque de repente pierdes el control de tu cuerpo". I ho representa alçant molt el cap, com li va passar el primer dia fa 15 anys quan es va adonar que tenia aquest problema: el cervell no li responia a l'hora d'enviar ordres a certs músculs, els que afecten al voltant del cap, el coll i les cordes vocals.

Jordi Roca el cap enllà, Mediaset

Està sortint-se'n amb rehabilitació, esforç, talent i èxit professional: "Hasta que no supe qué me pasaba fue un run run de no encontrar la salida. ¿Qué coño me pasaba? O sea, pensaba que era algo mental. Ahora llevo siete años de verbalización y poco a poco se va consiguiendo una mejora. Cuando gesticulo puedo hablar mejor, entonces hago tonterías y me lo paso de puta madre. Me descojono. No hago nada que no hiciera si estuviera bien. Hago todo lo que me da la gana. Soy feliz, me va de puta madre". Un exemple de superació i coratge.

No tota la conversa és sobre els seus problemes, també explica com va néixer la seva genialitat per les postres: ""Yo empecé siendo camarero. Pero a los 22 años me fui a la cocina y dije: 'Coño, igual me gusta más esto. Un día vino un pastelero británico a El Celler de Can Roca. Me contó cosas que no sabía que existían y dije: 'Hostia, por aquí sí me interesa, aquí puedo crecer'. Y un día me decidí a incorporar el aroma del humo de un habano a un helado. Se lo di a probar a mis hermanos después de un servicio. Se quedaron como: 'Coño pero, ¿qué has hecho? Esto es muy bueno'. Ahí dije: 'Soy único, estoy a vuestra altura'. Y ahí empezó todo". El germà petit a l'ombra de dos genis que va descobrir la seva pròpia genialitat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!