Xavier Sardà, dissabte a la nit a La 1 de TVE, programa La gran confusión. Lluita per ser renovat. De moment queden dos programes per emetre's i les audiències no són brillants. Sardà recupera la seva frase mítica a Crónicas marcianas. Atura la tertuliana i crida: "Tenemos a... ¡Jordi González!". Surten unes ballarines, sona la música i apareix a plató el presentador de Telecinco que segueix fent un any sabàtic entre les seves moltes cases. Miami, Brasil, Madrid i Barcelona. Hi apareix molt relaxat. Són amics des que un va substituir l'altre al capdavant del debat Moros y cristianos de Gestmusic. Tots dos han treballat a TV3 i són molt enyorats. Paolo Vasile, el gran valedor de Jordi González, plega. I González té converses per tornar a TV3, la TV de la Generalitat. De moment fa bona cara, lluny dels debats feixucs dels realities sense audiència de Telecinco:
Jordi González i Xavier Sardà són molt similars, vistos pel darrere són la mateixa persona. González reapareix al programa d'un amic per parlar de mascotes, dels seus gossos, als quals parla en català: "Puja!". Enyora Barcelona? Segons fonts de TV3 avancen en exclusiva a EN Blau, Jordi González va reunir-se amb la direcció de TV3 el passat mes d'octubre. Ho va fer dies després d'aparèixer al programa Col·lapse la nit del dissabte, un bon dia per fer el programa d'una gran estrella de debò: Jordi González. De moment és un rumor que corre a la cadena. Coincidiria amb el seu més que possible final a Telecinco, una cadena on els programes d'autor de Jordi González són impossibles de fer. González ja ha guanyat una fortuna a Telecinco, cobrava 600 mil euros per fer Moros y cristianos (100 milions de pessetes de l'any 1998). Ara li toca tornar a gaudir fent TV.
Una altra picada d'ull a Crónicas marcianas és que un imitador imiti el convidat. A Crónicas ho feia Carlos Latre, aquí és Pep Plaza. El programa va tenir un gran moment, quan Pep Plaza imita Jordi González, les seves bronques, els seus tics, el calca, i li fa la pregunta d'en quin programa presentat per ell s'hi ha sentit pitjor, més incómode. Jordi González: "Fue en Telecinco, se llamaba Díselo a Jordi, en el año 2007, un programa de testimonios, es un género complicado, hacer que la gente llore, era el momento importante y a mí me salía decir 'Por favor no llores'. Lo hacía mal porque me decían 'Tienes que dejarla llorar". Per coses com aquestes, el seu lloc ja no és Telecinco.
Dos jordis gonzález i un Sardà va ser un gran moment televisiu, brillant. González, el de debò, es va acomiadar confessant què és el millor que li ha passat fent TV: "Tener verdaderos amigos en esta profesión" i s'abraça a Sardà. Dos grans, en hores baixes televisives. Potser perquè el seu temps ja ha passat i l'audiència busca altres coses. Tant se val. Tenen més tele a l'ungla del peu que tota la graella actual de Telecinco. TV3 busca cares, i potser les té a prop, a Barcelona. Xavier i Jordi. Amb un ja hi han parlat.