"Aquesta conversa que hem tingut és, per mi, exemplar: has fet que una persona que va a una entrevista o una conversa, digui coses que no ha dit mai i es posi en situacions que abans no s'havia posat. T'he explicat coses que no havia explicat mai. Fas que el personatge mostri una cara que no és la que fa habitualment". Són paraules del Jordi González al final de l'entrevista que li ha fet el periodista Pere Espinosa al pòdcast Abduïts, a YouTube. Un elogi sincer, inesperat i que ha deixat fora de lloc, i molt agraït, l'entrevistador. "Que Jordi González et feliciti ja fa molta il·lusió. Però que, a més, recomani la conversa i admeti que hi explica coses que mai havia explicat enlloc… això ja és una altra història", diu Espinosa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by PERE ESPINOSA (@perespinous)

Un espai, una conversa, pausada, interessant, molt recomanable. Unes xerrades al voltant d'una taula on els convidats que ja han passat per allà, s'han obert en canal. Gent com Jofre Bardagí, Ricard Ustrell, Eloi Vila, Joel Díaz o ara, Jordi González. El presentador del Col·lapse de 3Cat, un dels millors presentadors que tenim en aquest país, un animal televisiu, una persona que es fa estimar per tots aquells que hem tingut la sort d'haver treballat amb ell i ser-ne amics. Un Jordi que amb el Pere Espinosa, ha parlat, com ell apuntava, de coses que no s'hagués pensat mai. Per exemple, de la seva incapacitat per poder pixar dins l'aigua, al mar...

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by PERE ESPINOSA (@perespinous)

Evidentment, però, han parlat de coses més íntimes, més importants. Un Jordi que fa 41 anys que treballa a la tele, que es diu aviat, i que té el rècord de presentadors que han fet més programes a la tele: La Palmera, Això no és tot, Les 1000 i una, Moros y cristianos, La escalera mecánica, Abierto al anochecer, Vitamina N, REC, TNT, Gran Hermano: el debate, La Noria, Mad in Spain, Lazos de sangre, D Corazón i tants i tants altres, fins a arribar a aquest Col·lapse que cada dissabte al vespre és líder a 3Cat. Per no parlar dels molts programes que també ha fet a la ràdio. "Jo no vaig deixar TV3 per passar a Telecinco per diners. Ni molt menys. Jo el que demanava a TV3 no m'ho van poder donar, que era un programa setmanal, perquè feia un programa a Catalunya Ràdio de 4 a 7 de la tarda, a la tele 'Les 1000 i una' de dilluns a dijous d'11 a 2 de la nit, i un debat a Telemadrid els divendres. No podia més. Era presentador, director i productor. Va sortir el 'Moros y Cristianos', que era un programa setmanal".

Jordi González, amb Pere Espinosa a 'Abduïts'

Un Jordi "agraït cada dia a l'univers per la sort que tinc. He tingut molt bona sort a nivell de salut, de feina, d'amistat...". "D'amor?", li pregunta el Pere. "També", respon ell. I Espinosa: "T'ho pregunto perquè de la part personal sempre has mantingut molta intimitat". I el Jordi ho té clar: "La vida privada pot deixar de ser privada si tu mercadeges, si cobres per fer entrevistes... Jo no he cobrat mai per una entrevista. M'he guanyat la vida treballant, però no venent la meva vida". Parlant de diners, "hi ha gent que és insaciable amb els diners. Tu entens que se li calculi al rei emèrit una fortuna de 1.200 milions d'euros?? Cal seguir mangoneando quan tens 80 i molts anys?? Fidel Castro..., Maduro...". El presentador, amant de col·leccionar rellotges, admet que ara no se'n compra perquè "sento l'alè al darrere d'Hisenda, que qualsevol cosa que faig, m'obren una inspecció. Em tenen mania? Sí. Busquen qualsevol cosa per atrapar-te". I explica una inspecció esperpèntica que li van fer sobre uns rellotges.

Jordi González, amb Pere Espinosa a 'Abduïts'

Quan Espinosa li destaca el seu carisma, i que després de tants anys, segueixi presentant programes d'èxit, González agraeix l'elogi, però li respon, "sense cap ironia, sempre m'he considerat un dels mobles preferits de la gent. Com aquelles peces que si fem una mudança, ens les enduem. Com un sofà preferit de casa seva. Perquè he estat allà, al seu saló, com un moble més". Com si fos un més de la família. Un concepte del qual també n'ha parlat, de manera sincera: "He tingut sort del pare i la mare que vaig tenir, però no depenia de mi. La família també és el que tu tries, qui t'acompanya a la vida. M'he sentit exageradament estimat. No em sabia greu morir-me, però l'any passat, l'experiència que gairebé em costa la vida, vaig descobrir la quantitat de gent que els hagués sentat molt malament que m'hagués mort. Sento que hi ha molta gent que m'estima".

Pere Espinosa, amb Jordi González a 'Abduïts'

Un Jordi que té la consciència tranquil·la amb la gent que s'ha anat trobant pel camí: "No he fet mai mal a ningú, no he trepitjat mai ningú, no he putejat mai ningú. Hi ha persones de les quals he hagut de prescindir, perquè canviar de companys, d'empresa, de ciutat, de jefes, de tot, tot això, obre el cap". Un Jordi que es considera tímid, molt tímid: "Jo mai m'he declarat a ningú, per exemple. Quan he estat enamorat, propicio que es declarin a mi. Tampoc m'he enamorat tantes vegades. No m'imagino declarant-me a ningú per por al rebuig. Si no em declaro, no em rebutgen. Per això no em declaro". La tele, la càmera, "em fa créixer a nivell de seguretat, més que mirar als ulls de les persones. Dit això, tinc una motxilla plena de complexos. Com una cosa que no he explicat mai: jo no he ballat mai, ni sol, ni sol a casa, sense que hi hagi ningú, mai. En 60 anys no ho he aconseguit, no començaré ara. El que més por em fa és el ridícul. I no puc fer el ridícul ni amb mi mateix. El meu pudor, el que em bloqueja, és el sentit del ridícul".

Una conversa imprescindible, on ha parlat de la vida, de tot el que el fa sentir viu i afortunat. Del que li agrada... o dels vicis i addiccions: "Quan una cosa m'agrada, m'agrada molt. Per Sant esteve em menjo 9 o 10 canelons. O una bossa de patates sencera. Si m'hagués agradat l'alcohol, segurament seria un borratxo. Vaig deixar de fumar, al 2005, perquè fumava dos paquets al dia de Ducados. Vaig cancel·lar una invitació fantàstica de la Warner a Los Angeles perquè no m'imaginava estar 12 hores en un avió sense fumar. Quan anava al cine, a mitja pel·lícula sortia a fumar". Però també una conversa sobre els dubtes, de les pors o de la mort, de com gairebé s'hi queda. I de què li queda per fer. Una conversa que paga molt la pena recuperar.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!