Jordi Basté parla clar i català, per primera vegada, sobre el seu successor als matins de RAC1: nom i cognoms

Fa una setmana les ràdios catalanes van rebre la primera tongada de notes corresponents a aquest 2026. Unes dades dels EGM del primer trimestre de l'any que no fan una altra cosa que corroborar el que ve passant en aquest país des de fa molt de temps: que RAC1 continua sent l'emissora més escoltada de Catalunya, amb més d'un milió d'oients diaris, i que El món a RAC1 és (continua sent) el programa més escoltat pels catalans, amb una hora, la que va de 8 a 9 del matí, que, com sempre, és la que té uns registres més bestials. L'artífex, el pal de paller, és un Jordi Basté que acaba de fer 61 anys i que després de molts anys posant el despertador a hores intempestives, llevant-se ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com diria el seu bon amic Pep Guardiola, arribarà un dia, més aviat que tard, que dirà que fins aquí, que ja n'hi ha prou d'aquest color, que penjarà les botes.

El dia que el Basté decideixi plegar, comportarà, de manera irremeiable, que caldrà posar algú en el seu lloc per presentar i dirigir El món a RAC1, és a dir, per conduir el programa de prime time de l'emissora privada, perquè ja saben que a les ràdios, el prime time és als matins, al revés que a les teles. Una plaça que quedarà vacant, una cadira buida que caldrà que tingui un nou propietari a la seva alçada. Els fans del Basté segur que desitgen que el periodista continuï molt de temps més explicant què ha passat al món des de primera hora del matí. Però cal tenir un pla B, cal tenir un pla de contingència per quan il capo faci les maletes. Un successor, un hereu, que pel Jordi, no es troba massa lluny d'allà. De fet, és algú que fa uns anys va formar part del mateix equip d'El món a RAC1. 

Una persona, la diva, com ell mateix li diu amb afecte ("La Diva. Així li dic al Xavier Bundó. Amb aquell punt just entre la conya i la veritat que incomoda una mica..."), que va fer el salt fa uns anys al cap de setmana, dirigint i presentant el programa més escoltat dels matins dels dissabtes i els diumenges, el Via lliure. Parlem, of course, del Xavi Bundó. Company a RAC1, company a 2Cat, amic i un periodista meravellós de qui s'ha desfet en elogis el Basté al davantal/editorial d'aquest matí. El motiu? Que el periodista de Sabadell acaba de ser guardonat amb el Premi Ràdio Associació com a millor professional.

I què ha dit en Basté en saber-ho? Una sentida felicitació: "hi ha talent, ofici i una manera de fer ràdio que no s’ensenya: es té o no es té". Quan va marxar del seu programa per anar al Via Lliure, "vaig entendre que aquell noi no només apuntava maneres… sinó que ja era una realitat". I  per primera vegada, en Basté exposa clar i català, amb nom i cognoms, que el Xavi Bundó l'hauria de substituir: "es treballa molt millor, us ho ben asseguro, sabent que qui algun dia t’ha de substituir (espero que li ofereixin i espero que ho accepti), probablement bastant més aviat que una mica tard, no només no et mou la cadira, sinó que t’hi empeny a continuar una mica més. Que et fa millor. Que et posa les piles. Que et recorda cada dia que baixar la guàrdia no és una opció".

Un Basté rendit al Bundó, de qui destaca que "la diva és bon company, dels de debò. Dels que hi són quan toca i també quan no toca tant. Excel·lent comunicador, amb aquella naturalitat que sembla fàcil, però que no ho és gens. I confident de penúries, perquè a la ràdio, com a la vida, també n’hi ha, i va bé tenir algú a prop, com el Toni Clapés, que t'escolti, entengui i, si cal, ho relativitzi tot amb un somriure o una frase ben posada. És d’aquelles persones que fan equip, que eleven el nivell i que deixen empremta sense necessitat de fer soroll. I això, en aquest ofici, és or. Per tot plegat, rebrà aquest guardó més que merescut a la gala que es farà aquest maig a Barcelona. I nosaltres, mentrestant, seguirem gaudint del privilegi de compartir-hi micròfon, moments i alguna misèria". Veurem si es compleix el vaticini (o el desig) del Basté i veiem el Xavi a la cadira d'El món a RAC1 més d'hora que tard. Basté i Bundó, dos cracs.