Jordi Basté és el periodista més escoltat de Catalunya. El seu El món a RAC1 cada cop puja més i més amunt, amb l'hora més escoltada de ràdio a Catalunya. Les dades del darrer EGM indiquen uns resultats que és per estar més que satisfet: el matinal del Basté a l'emissora privada aconsegueix 790.000 oients diaris, nou rècord, guanyant gairebé 80.000 oients més que en l'anterior EGM del mes de juliol, amb una hora, de 8 a 9 del matí, que també aconsegueix una xifra rècord, amb 434mil. El Basté, les dades no enganyen, és algú a qui la gent s'escolta quan entrevista els seus convidats. A la ràdio o a 2Cat, amb les extraordinàries entrevistes que fa al Pla seqüència. Però quan és ell l'entrevistat, també paga molt la pena escoltar i llegir què diu. Ara l'acaben de convidar al pòdcast Naps i Cols, una conversa on no ha defugit cap qüestió. Per exemple, la sang blaugrana que corre per les seves venes.
De família molt culer, com el seu pare o el seu avi, li diu al seu interlocutor, en conya, que "ningú no és perfecte" quan li confessa que ell és molt de l'Espanyol, i després afegeix que "en contra del que es pensa la gent, jo no soc antiperico, en absolut". I antimadridista? "No m'agrada el que envolta el madridisme, com segurament tu em diràs que no t'agrada el que envolta el Barça. A mi, pitjor que el Madrid, em cau el Getafe. El Barça i el Madrid es necessiten mútuament".
Una resposta que no ofereix lloc a dubtes, més culer que la bandera. Una altra pregunta que es fa sovint la gent, també en aquest pòdcast, és que "ningú sap si ets independentista o no ets independentista". La resposta del Jordi és d'aquelles que paga molt la pena sentir atentament: "No ho he dit mai, però en fi, jo crec que és bastant evident. Però no he dit mai 'Soc independentista' o 'No soc independentista'. El que passa és que si ara tu dius això, t'ho agafa algun mitjà, i tots els mitjans, TOTS, el clickbait és molt important. I a tu ara t'agafen aquest clip, i un sector de la gent, que no sap obrir la pàgina ni llegir què he dit, et comença a dir", en una línia o una altra, "uns et diuen que ets un nyordo, un llimac, un merda, un malparit, un idiota, botifler, i uns altres, independentista de mierda... La gent sap com penso, a més, soc molt variable en els meus pensaments. No en aquest, no en aquest. En aquest sempre penso el mateix, però tot té matisos".
Se li ha entès tot. També quan ha parlat del moment en el qual va marxar de Catalunya Ràdio per fitxar per RAC1. Va estar-s'hi 22 anys a la ràdio pública catalana, col·laborant amb el Puyal, o fent el bàsquet, o conduint el programa esportiu nocturn No ho diguis a ningú, programa que 30 anys després, reconeix que no li agradaven ni el nom ni la sintonia. Però el 2004, amb Montserrat Minobis dirigint Catalunya Ràdio, va marxar a RAC1, com a cap d'esports i conduint el programa esportiu nocturn del Tu diràs, abans de fer el salt al matí. "Ella va dir: escolta, en lloc d'una hora i mitja, farem menys d'una hora, el cap d'esports (Santi Carreras) porta molts anys i cal fer un canvi... I a mi, això, em va donar la sensació que em movien la cadira, sobretot, un insegur com jo, i que em convidaven a marxar. I que tindria una direcció que no em donaria suport, que el cap d'esports nou, que no sabia qui era, no es barallaria per mi amb direcció ni em blindaria, i que la direcció no apostaria per esports. Si no hagués passat això, estic convençut que encara estaria a Catalunya Ràdio, perquè estava molt a gust, però si tenia algun dubte, em van empènyer del tot".
Una conversa imprescindible.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!