Ser el periodista més escoltat de Catalunya bé es mereix un premi. Bé, a Jordi Basté no li calen premis, tot i que s'agraeixen, ja que la satisfacció que li provoca fer cada dia El món a RAC1 no té preu.
Però per això, després de llevar-se cada dia a quarts de cinc i fer un programa de sis hores de dilluns a divendres, més alguns especials de l'emissora, el bo d'en Basté fa bé en regalar-se alguna escapadeta que només pot rebre un adjectiu: ME-RA-VE-LLO-SA.
Jordi Basté / Foto: Sergi Alcàzar
A Basté hi ha una cosa que l'apassiona tant o més que la ràdio: la bona teca. Sempre disposat a compartir un bon tiberi en bona companyia, a degustar qualsevol delicatessen que li posin al davant, ara el periodista ha anat sobre segur i s'ha dirigit al millor lloc per creure que, de tant en tant, el món és un lloc on es poden trobar bocins de cel.
Un paradís terrenal en forma de platets i de vins com no n'hi ha enlloc. Un temple pels amants de la gastronomia. Rectifiquem: un temple pels amants de les obres d'art fetes plats. El millor restaurant de Catalunya, i un dels millors del món des de fa ja una pila d'anys: El Celler de Can Roca.
No hi ha anat sol, ha anat acompanyat d'alguns dels seus millors amics, com el també periodista Carles Domènech, que ha immortalitzat la foto del brindis on es comptabilitzen fins a sis copes de vi fent chinchin celebrant l'amistat i els plats descomunals que eren a punt de cruspir-se. Com diu el mateix Basté: "Visca la mare superiora":
El festival de plats, a l'alçada de les circumstàncies. Només de veure'ls se'ns fa salivera i la boca aigua. Delicatessen de traca:
Algunes de les obres d'art d'El Celler de Can Roca / @cdomq
Sana enveja.
---
Fa unes setmanes, en la prèvia del Barça-Madrid, que recordem que es va jugar un diumenge a un quart de cinc, ja va demostrar que el millor per les alegries, les penes i els nervis, és tenir content l'estómac. En aquella ocasió, va assaborir un Bourgougne pinot noir de Jean Claude Ramonet del 2017, un plat de peix descomunal, una carnaca carregada de finezza que sembla una obra d'art i un plat de foie fresc, com diria el seu company a RAC1, Joan Mª Pou, de traca, traca, traca i mocador.
I la cirereta del pastís, un conill que va treure's del barret de copa que tenia forma cilíndrica, la d'una altra ampolla, en aquest cas, un Grands vins de Bourgogne del 2016 de Fixin, de Domaine Berthaut Gerbet. El locutor de RAC1 es va preparar comme il faut, es va posar les botes, i això que ell no havia de saltar a la gespa del Camp Nou. Què millor que temperar el neguit amb un tiberi pantagruèlic. I què millor que anar a El Celler de Can Roca pel motiu que sigui.