Una de les obres que més reconeixement ha tingut per part del públic català, des de la seva estrena, és Dones de ràdio. Un dels èxits de la temporada a la Sala Villarroel (on hi tornarà el pròxim 2 d'abril), una obra escrita per Cristina Clemente, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per tres actrius descomunals: Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego. L'obra explica la història de tres dones de diferents edats, la Rosa, l'Àgata i la Carol, a qui els hi canvia la vida quan pateixen un càncer de pit i coincideixen a la sala d'espera d'una consulta oncològica. Les tres dones, unides de manera inesperada a través d'un programa de ràdio, aborda el procés amb sensibilitat, tendresa i humor. Una obra emocionant que paga molt la pena.
I una obra que van emetre aquest passat dilluns, 14 de setembre, a TV3, després del TN Vespre. Que van emetre... no ben bé tal com es va interpretar al teatre. De fet, mancaven quatre segons que sí apareixen a l'obra original i no en l'emissió que en va fer TV3 dilluns. Què es deia en aquests quatre segons? Les paraules 'RAC1'. Ho ha criticat aquest matí de dijous el Jordi Basté al seu davantal-editorial de les 8 del matí. Basté demana els oients que es fixin en una escena, "escoltarem dos talls de la mateixa obra, us proposo que trobeu una diferència". I posa dos talls d'un mateix moment de l'obra. Un moment on apareix la Gonyalons i diu, en l'original: "Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. És RAC1, no sé per què ho amago. És un programa magazín de vespre on puc fer bastant la meva i tenim molta audiència".
I què es va veure i sentir en l'emissió de dilluns a 3Cat? Com es va emetre aquest mateix fragment?: "Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. És un magazín de vespre on puc fer bastant la meva i tenim molta audiència". A l'emissió, a més de percebre's un petit salt, en lloc de veure caminar la Gonyalons, veiem l'Espígul i la Diego escoltant-la... I res del moment on l'Àngels diu "És RAC1, no sé per què ho amago". I el Basté s'ha esplaiat a gust: "La diferència és una frase de 4 segons. Una frase que apareix a l'obra original, però, oh! va desaparèixer de l'emissió de TV3. Àngels Gonyalons no l'ha eliminada en cap de les 95 funcions. Tampoc no la va eliminar el dia que TV3 va gravar l'obra. La va dir, era al text, era a l'escenari i també era a la gravació. Però algú va decidir, ves a saber on, algun despatx, sala, davant d'una pantalla i amb unes petites tisores, però molt reveladores, va decidir que RAC1 no podia existir durant aquells pocs segons. Hi ha dues paraules que resulten massa fortes per la televisió de Catalunya: RAC i 1". Hi ha més. Un Basté demolidor, que ha continuat implacable:
Basté, que culpa l'autor de la decisió, sigui qui sigui, insisteix que "una televisió segura de sí mateixa no necessita fer veure que la realitat s'acaba quan comença el seu dial. TV3 és una televisió massa important, massa estimada i amb massa història per permetre’s una petitesa com aquesta. La censura, fins i tot quan dura només dos segons, no es mesura pel temps que ocupa, sinó per la mentalitat que revela. I aquí revela una falta de classe extraordinària: la d’aquell que, incapaç de suportar el nom del veí, prefereix mutilar una obra abans que conviure amb la realitat. “És RAC1, no sé per què ho amago”, diu el text. Nosaltres tampoc no sabem per què ho amaguen". Vegin la crítica del Basté, el fragment de l'obra i el que es va veure a TV3:
Què diuen des de la direcció de TV3? Que no tenien cap coneixement d'aquests fets, que ho desaproven completament i que obriran una investigació interna per aclarir els fets... Dones de ràdio... I dies de ràdio, com avui, i de tele, com dilluns, on han passat coses que haurien de fer reflexionar més d'un.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!