Jordi Basté és un dels periodistes més reconeguts d'aquest país. De fet, és el periodista més escoltat de la ràdio a Catalunya, amb el seu incombustible El món a RAC1, líder des de fa moltíssimes temporades, que EGM rere EGM se supera a sí mateix. Jordi Basté té molts motius per sentir-se agraït i feliç, amb una feina que tot i que li fa posar el despertador ben d'hora, ben d'hora, com diria el seu bon amic Pep Guardiola, porta donant-li moltes alegries i reconeixement des de fa temps, però també amb unes filles que l'adoren i per les quals sent devoció, com va demostrar en la darrera publicació a xarxes, mostrant una imatge d'una d'elles, la Gabriela, ja que "Aquest mico avui fa 20 anys. Vint. Ho escric i encara em costa de creure i ara entenc perfectament aquella frase que sempre havia sentit dir: 'quan les filles es fan grans, els pares continuem veient-les com nenes'. Sempre ho seran".
Com dèiem, el Basté té molts motius, personals i professionals, per mostrar-se content i satisfet. Sense anar més lluny, perquè molt aviat estrenarà el seu programa d'entrevistes a 2Cat, Pla seqüència, on xerrarà amb gent que li ve de gust, i on el plat fort serà sens dubte la conversa amb el seu amic Iñaki Urdangarin:
Però tot i aquests èxits personals i professionals, no ha de ser fàcil trobar-se en la pell del Jordi. Bàsicament, per la hipocondria i les pors que pateix des de petit, o pel seu trastorn obsessivocompulsiu (TOC), que fa que en el seu dia a dia tingui moltes obsessions, compulsions, impulsos no desitjats que els causen un gran malestar i ansietat, comportaments repetitius, manies i rituals, que, si no els segueix, no està tranquil. N'ha parlat a l'imprescindible pòdcast Sense filtres de la seva companya de RAC1 Marta Cailà, revelant com el TOC i la hipocondria li condicionen el dia a dia. Li van diagnosticar TOC fa poc, però "els comportaments repetitius els arrossego des que tinc ús de raó, des de la infància".
Atenció al ritual, a la llista de coses que fa i segueix fil per randa, i que si no els fa, pensa que podria tenir conseqüències greus per a ell: "No sé el què, però penso que si no ho faig, alguna cosa anirà malament. Sé que és difícil de creure, però si ho he fet i m'ha anat bé, em pregunto què passarà si deixo de fer-ho". Un ritual que sempre és el mateix de dilluns a divendres, des que li sona l'alarma: "El despertador sempre ha de tenir un quatre. El meu és a les 4.24 hores. Pot ser a les 4.44 o 9.14 h, però ha d'haver-hi un quatre". Després, "la dutxa, després el desodorant -que me l'he de posar quatre vegades-, després rentar-me les dents, posar-me la crema de la cara i, per últim, el perfum -que me l'he de posar en determinades parts del cos-". Surt de casa sempre "amb el peu esquerre" i quan seu a la cadira de l'estudi de RAC1 també ho fa entrant pel costat esquerre. Entre les 6 i les 7 h, quan surt del directe llegeix "en diagonal" La Vanguardia i fa el joc de les vuit diferències: "Les he d'acabar totes".
Però n'hi ha més, molt més, "la gent no s'ho pot arribar a imaginar. Sé que és molt bèstia, però molts ja formen part de la meva vida". Només utilitza dos tipus de bolígrafs en concret, "un és de la Cambra de Comerç de València, jo no hi he estat mai. Se'l va deixar a l'estudi el ministre Carlos Cuerpo, vaig veure que tenia una punta que m'encantava i ara no sé anar sense aquest boli. En vaig demanar més a la cambra i me'n van enviar 15". I abans, un bolígraf promocional de l'assegurança FIATC: "Em va agradar tant que quan se'm va acabar em moria. Me'n van enviar 125 i encara els tinc". Sumin-li a tot aquest TOC, la hipocondria: "Quan una cosa em fa mal, el meu cap sempre pensa en el pitjor, mai va a la racionalitat. Crec que una cosa porta a l'altra. Per què faig el ritual? Per la por. Per la por de què? Potser la por del dolor, la por del mal, la por de morir. Soc molt poruc des de petit i convisc molt malament amb les malalties".
"És molt important visibilitzar trastorns i condicions que pateixen moltes persones avui dia. Estem en una època molt complicada a l'hora de poder explicar què ens passa i el psicòleg hauria de ser com un pediatre. Tots tenim alguna cosa a explicar, però no sempre tenim la confiança d'explicar-ho a algú. El psicòleg o psicòloga t'ajuda. Verbalitzar-ho pot ajudar molta gent". Esperem que el que ha confessat, ajudi molta gent.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!