La llengua catalana és el bé més preuat de Catalunya. Perquè no té preu. Forma part d'allò que tothom té: infància, nostàlgia i amor. Els que la tenen com a llengua materna, perquè és el primer que van rebre al cervell. Els que la van aprendre a escola perquè han incorporat un idioma amb una musicalitat preciosa. I els que l'han après d'adults perquè la senten com a pròpia. I se l'estima fent-la servir. Un dels periodistes que més l'utilitzen per hores diàries que parla, i que més escolten, per ser líder a la ràdio, és en Jordi Basté. Com a autoritat en ús del català tria dues paraules en desús que adora:
Basté a la Torre Godó, foto: S.A.
Jordi Basté respon la proposta d'un company de la competència, el diari Ara, que engega una campanya per rellançar paraules que han caigut en desús. Basté n'adopta dues: "Pempins (sic) i cagadubtes". Els catalans adoren el verb cagar: "Ves a cagar", "caga Tió", "el caganer", "fer la fi del cagaelàstics", "ser un cagamandúrries" o "ser un cagadubtes"... és infinit. L'altre mot és més desconegut: "pèmpins", que s'escriu amb accent com el corregeix el periodista de l'Ara. Una manera antiga de referir-se als diners. "Aquell és ric, té molts pèmpins".
Jordi Basté a la redacció de RAC1, foto: S.A.
Una iniciativa maca i una tria de Basté molt encertada. Llàstima de l'ortografia. El líder de la ràdio escriu "pempins" pronunciat com pixapins.