Fundador d'Aralar, senador per EH Bildu i actual diputat al Congrés on el seu partit estrena grup parlamentari propi. Jon Inarritu és això i més, per exemple, algú tan o més actiu que Gabriel Rufián a les xarxes socials. Per això, l'entrevista de La fábrica de Rufián d'aquesta setmana és un must. Una nova mostra del que és el millor programa d'entrevistes que es pot veure avui en dia.

rufian inarritu fabrica

La fábrica de Rufián

Dos persones que des de Catalunya i el País Basc són una pedra a la sabata de l'unionisme més ranci que es troben sovint als passadissos de l'hemicicle. Després d'abordar la postura que pot prendre el seu partit en la investidura de Pedro Sánchez o de l'avanç de la ultradreta o dels diputats que l'han sorprès al Congrés, han tocat d'altres qüestions francament interessants.

inarritu2

La fábrica de Rufián

Com la tria que hagut de fer: "¿Un referéndum en Euskal Herria, por la independenica, o el fin de la monarquía?". Resposta: "Yo creo que los podemos celebrar los dos a la vez. Vamos a elegir el referéndum. Los vascos nos merecemos una república vasca. Todas las monarquías son un resto del pasado". Atonyina els Borbons i alguns ministres: "Zoido y Marlaska son los menos cualificados como ministros". I evidentment, especial atenció sobre Catalunya. On la paraula "terrorisme" s'aplica des de les Espanyes amb molta lleugeresa, "donde la AN intente investigar algunas cosas por terrorismo, o a Tsunami Democrático. ¿El estado utiliza la plantilla que usó en Euskal Herria?", pregunta Rufián. Inarritu ho té clar, "aunque aquí es un movimiento pacífico, se intentan usar unos desórdenes públicos, como los que ocurren en cualquier lugar del mundo, criminalizando y estigmatizando a todo el movimiento independentista".

inarritu3

Per què actua així l'Estat? "Porque tiene una incapacidad total para resolver un conflicto territorial o nacional propio cambiando el marco y llevándolo a un conflicto violento, porque ellos saben que en el mundo occidental esto se arregla con diálogo, negociación y urnas. Pero ellos no quieren". Amb una rotunda conclusió: "El círculo acción-represión evita que tengan que resolver en una mesa un conflicto de naturaleza política". I d'Europa, què n'espera? Desencantat i "con un chasco" per la reacció després de l'1-O, no hi confia massa, però té una esperança, especialment pel que fa als presos polítics i al procés: "A mí la esperanza que me cabe es que Europa no son solamente algunas instituciones, sinó que también hay partidos, sociedad civil, ciudadanía que hicieron una crítica a la brutalidad policial". I respecte la justícia europea? "Creo que hay cosas que solo se pueden ganar en tribunales e instancias europeos. Si hay victoria será en Europa, pero no todo serán victorias".

La part final, l'habitual test de definir amb una paraula alguns noms. Entre les respostes, "¿Puigdemont? Valiente, ¿Borrell? Mezquindad, ¿Casado? Reaccionario, ¿Abascal? Torrente, ¿España? Un estado de la Unión Europea o ¿Catalunya? Una nacion amiga". Paraula amb la que s'ha acomiadat, i en català? "Llibertat".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat