L'Ada Parellada és una de les xefs i restauradores més estimades de casa nostra. Als seus 58 anys, la propietària del restaurant 'Semproniana' és un rostre habitual a molts mitjans, des d'on explica i comparteix els seus coneixements, sempre amb un somriure a la cara, sempre de manera entenedora i didàctica. La de Granollers fa molts anys que difon les bondats d'una alimentació saludable, ha escrit molts llibres i ha estat Creu de Sant Jordi. Però hi va haver un temps, fa uns anys, on va viure un veritable drama.
Parellada, que per la seva feina, acostuma a anar sovint a diferents trobades socials, s'ha trobat moltes vegades amb una imatge i una situació que es repeteix cada cop: que en algun àpat estiguin servint alcohol, vi, cervesa o el que sigui, i ella refusi la copa amb un "No, gràcies". Una situació que sorprèn, en una restauradora i xef, i que molta gent no comprèn: "A la gent li costa entendre que no bec alcohol. Però una manera molt fàcil de tallar la conversa és dir 'No bec perquè jo havia tingut problemes amb l'alcohol'. De cop i volta, s'acaba la conversa i ningú insisteix, gairebé se t'aparten com si fossis un pària". Són paraules rotundes de l'Ada en una conversa imprescindible al pòdcast 'Sense filtres' amb la Marta Cailà a RAC1.
Una xerrada necessària on l'Ada ha parlat de la seva addicció a l'alcohol temps enrere, una substància que es consumeix en moltes ocasions, per celebrar, dinant o sopant amb amics o famílies, per passar un mal moment, quedant amb amics per posar-se al dia, per desinhibir-se, per sortir de festa, al vermut,, de sobretaula... Parellada s'ha obert en canal per explicar la seva vida com a abstèmia i la situació que la va portar a prendre la decisió d'eliminar l'alcohol de la seva vida fa 14 anys: "No provo ni una gota d'alcohol. Jo valoro molt la cultura del vi i la dels licors i crec que l'hem de preservar perquè és una de les tres potes de la cultura mediterrània. El problema és que facis servir l'alcohol com a droga i per tapar-te". Abans de deixar-ho completament, va haver-hi molts intents fallits, especialment, l'endemà d'haver-se-li anat la mà amb la beguda: "A cada ressaca deia mai més, però això no arribava mai". Fins que va haver-hi un dia en què tot va canviar... "recordar-ho em costa molt perquè em fa plorar".
Quin va ser aquest dia? El dia que celebrava el seu aniversari, 44 anys. Un dia que va decidir celebrar-lo sortint a sopar amb dues amigues: una cervesa abans de dinar, i durant l'àpat, tres ampolles de vi. Ella calcula que se'n va beure "almenys una", però està convençuda que va caure més alcohol. Un dia on li va caure el món als peus quan va arribar a casa i va veure una sorpresa que li havien preparat els seus fills, que eren petits: "Vaig arribar a casa amb una castanya important i em vaig trobar un regal que m'havien fet els meus fills. La cuina estava cap per avall, era un caos total, però m'havien fet unes galetes en forma de 44 i amb una nota que deia 't'estimem molt'. L'endemà em vaig aixecar amb una ressaca enorme... 'Tu creus que els teus fills es mereixen una mare que arriba arrossegada a casa i que no es pot llevar?'". La xef va ser conscient que no era una borratxera d'una nit, que "utilitzava l'alcohol cada dia per fer coses molt quotidianes. Els meus fills eren petits i em necessitaven i jo estava destruint-me a mi mateixa. Sabia que la destrucció aniria impactant en tot el meu entorn més proper".
Va dir prou i es va prometre que deixaria de beure. Que ho faria durant un any. Però passat aquest temps, va adonar-se que el seu "cervell s'havia regenerat" i que ara era "rotundament feliç. Vaig adonar-me del moment perillós en què vivia, era un moment molt crític si no ho hagués aturat i vaig decidir que no hi tornava. Ara fa 14 anys. Abans era feliç de tant en tant, ara soc feliç cada dia". També ha abordat una altra etapa molt difícil i dura de la seva vida. Una confessió valenta d'una època que a l'Ada no li "agrada recordar", però ho ha fet, per visibilitzar la salut mental. Fa més de 20 anys, Parellada va caure en una "depressió profundíssima", que van comportar diversos intents de suïcidi: "La vergonya que sents després de cada intent de suïcidi és terrible. A mi em va salvar saber que era una malaltia. Les paraules dels metges van ser molt sanadores perquè em van dir que m'ho arreglarien amb medicació. Sé que hi ha gent contrària, però a mi la medicació em va salvar. Vaig trigar dos anys, però em considero totalment curada".
💔 "La vergonya que sents després de cada intent de suïcidi és terrible".
— RAC1 (@rac1) November 2, 2025
🪢 En ple èxit, la depressió va portar @adaparellada a intentar acabar-ho tot de manera definitiva en tres ocasions.
📻 Escolta-la al #Sensefiltres amb @marta_caila i @gencat aquí: https://t.co/Od6WfIJdbL pic.twitter.com/B0IElGPF0H
Una conversa imprescindible i valenta de l'Ada Parellada, que paga molt la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!