Joel Joan indignat contra els Gaudí, que ell va fundar, per com el menyspreen

La història dels Premis Gaudí és prou coneguda, Joel Joan és un actor independentista que no entén per què el marc mental del cinema català confia a ser reconegut i premiat per l'Academia de Cine Español que acostuma a maltractar-lo, especialment si es fa en llengua catalana. Un bon exemple d'aquest maltractament és com el millor actor català, Sergi López, no ha rebut mai un premi Goya. Només van premiar Pa negre i perquè tenia actors infantils que no farien soflames a la gala. Joel Joan va buscar una altra cineasta catalanista Isona Passola, i es van inventar els Gaudí. Van aconseguir que TV3 els muntés un plató per la primera Gala, ara fa 18 anys, que no va presentar Joel Joan, per no semblar tan egocèntric tot i que hauria estat un gran presentador, sinó a una actriu molt propera a Joel Joan, Clara Segura. El que semblava mig amateur ha acabat sent una cita ineludible del cinema català i com a Gala és líder d'audiència a TV3. Però hi ha un però, l'actual Academia del Cinema Català presidida per Judith Colell li costa reconèixer la feina de Joel Joan.

Joel Joan ha fet una de les pel·lícules més taquilleres del cinema en català, Escape Room, i l'Acadèmia s'ha negat a premiar-la. I això l'any que el Gaudí a la millor pel·lícula se l'emporta Frontera, dirigida per Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia. Sona malament. Joel Joan ha anat a RAC 1 a parlar de teatre, estrena Vània al Romea, però ha explotat parlant dels Gaudí recordant com no només no va a la Gala sinó que es neguen a premiar-lo: "Jo pensava que els acadèmics feien una tria de les 13 millors pel·lícules, i jo flipava perquè no escollissin Escape Room, que va ser la més taquillera juntament amb Alcarràs. Colell diu que ara agafen les pel·lícules que estan nominades a millor pel·lícula, millor pel·lícula en llengua no catalana, millor documental i millor animació, i d'aquestes surten les 13 nominades. Com que Escape Room no optava a cap d'aquestes categories, no era una candidata a guanyar el premi del públic. El quid de la qüestió és com se seleccionen les pel·lícules. La Judith em va corregir: no les escullen directament els acadèmics, sinó que són resultat de les estadístiques de les altres nominacions". Una explicació tècnica que no supera la realitat: Joel Joan no opta a cap Gaudí amb una pel·li que va fer molts diners en taquilla.

Joel Joan ha buidat el pap a RAC1: "No entenc per què van nominar Alcarràs a millor música, que no té música original, i no Escape Room, que té una banda sonora tocada per una orquestra búlgara fantàstica i està composta pel Xavier Capellas. Em sembla molt indignant, perquè com que està de moda Alcarràs, doncs tot a Alcarràs". Aquesta és de traca, Alcarràs no té música original i la nominen i la del film de Joel Joan té partitura creada específicament per la pel·li i la menyspreen. És molt desagradable. I remata amb la mania de considerar el cinema popular no premiable: "No volen reconèixer les comèdies i el cinema comercial. Fa molta gràcia; què vols, tenir les butaques buides? Es diu que comercial vol dir abaixar el llistó, com que hi ha molta gent la cosa és més facileta; dient això estàs faltant al públic Escape Room no té cap problema a admetre que és pel públic. Quan em diuen que el que faig és comercial, penso 'ja t'agradaria a tu ser comercial, al final et fa ràbia no tenir tanta gent com tinc jo'. Els que fem espectacles els fem perquè la gent hi vagi". Aquest és el problema del cinema català, enveges  i pensar massa amb l'ego i massa poc en la gent que paga l'entrada.