Joan Manuel Serrat ha posat punt final a la seva història sobre els escenaris, però no a la música amb què seguirà vinculat per sempre. Ara porta una vida més tranquil·la, encara que encara acudeix a esdeveniments i concedeix entrevistes. És una persona molt propera a la qual mai no li ha importat parlar de la seva vida més privada, o recordar moments de la seva infància i joventut. A partir de les lletres de les seves cançons ja ha compartit amb els seus fidels fans aspectes privats de la seva vida. És una manera de compartir i obrir-se. En la seva infància es va formar l'home que és a dia d'avui.
El cantant és una figura molt important de Barcelona, especialment del barri de Poble Sec. Allà va néixer l'estrella de la cançó. Va formar part d'una família obrera. El seu pare, José Serrat, va ser un anarquista afiliat a la CNT, mentre que la seva mare, Ángeles Teresa, era una mestressa de casa.
Recorda la seva infància, molt diferent a l'actual, en aquella època es jugava al carrer, amb joguines de fusta o de xapa que ells mateixos havien construït. A vegades “jugava sol o en companyia pels carrers del barri”, recorda amb certa nostàlgia i afecte. Moltes de les seves cançons recorden aquests moments. Com per exemple ‘La Carmeta’, ‘La Tieta’, ‘El drapaire’, entre d'altres. Tot i que el tema musical que serveix com a banda sonora de la seva infància és “La meva infància”.
Joan Manuel Serrat jugava al carrer amb els seus amics
En aquesta cançó, Joan Manuel Serrat ens regala un bocí de la seva vida en aquell barri: “Tenía diez años y un gato peludo, funámbulo y necio, que me esperaba en los alambres del patio a la vuelta del colegio“, diu al començament del tema. “Tenía una casa sombría que madre vistió de ternura, y una almohada que hablaba y sabía de mi ambición de ser cura. Tenía un canario amarillo que solo trinaba su pena oyendo algún viejo organillo o mi radio de galena“, diu una altra estrofa de Mi niñez.
Com succeeix amb moltes personalitats destacades, els veïns de la zona van decidir posar una placa homenatge amb el seu nom a la finca on va néixer el cantant. Concretament, al número 95 del carrer Poeta Cabanyes. Aquest edifici apareix en algunes ocasions en els seus videoclips, així molts fans van tenir l'ocasió de conèixer com era per dins el lloc on va néixer el català.
Per a Joan Manuel Serrat, la seva infantesa i la seva família el van convertir en la persona que és avui dia: “Aquell que vaig ser d'alguna manera és el que sóc. Aspiro a haver estat capaç de conservar aquell que vaig ser, el que vaig aprendre a casa meva... La riquesa més gran que he pogut arrossegar és el que els meus pares em van ensenyar amb el seu exemple. He tingut la sort de tenir bons mestres i d'haver complementat el que he assimilat amb tot allò que m'ha anat succeint“.
“Jo vull la infància com el temps de la felicitat, de la llum, del descobriment. Després, en la vida, la felicitat m'ha anat esquitxant, deixant anar les engrunes que sol deixar. Les he anat a agafar a l'aire i aprofitar-les. Estic molt agraït a la vida. Però el temps de la llum, de l'estiu, de la fruita, aquest és el temps de la infància“, va afegir amb total sinceritat.
