Joan Manuel Serrat va decidir jubilar-se el 2022, fa ja quatre anys que no s'enfila a un escenari, encara que ha continuat vinculat a la música. En algun acte solidari al qual ha estat convidat s'ha atrevit a entonar algunes de les seves cançons. Ha iniciat una nova vida que no vol dir que sigui pitjor que l'anterior ni que hagi oblidat la música. En els seus moments lliures continua component, i qui sap si algun dia publicarà una nova cançó. Per ara està centrat en els seus i en ell mateix, busca la tranquil·litat. Es refugia a casa seva del barri barceloní del Poble Sec, i també la seva casa de Menorca, on passa tots els estius veient el mar.
El cantautor diu “no m'amoïna ser vell, sinó el tracte que es dóna a la gent gran”. Ell té 82 anys, i sap que ja és una edat avançada, encara que dóna gràcies per trobar-se en plenes facultats físiques i mentals. Ara mateix assegura que està en el millor moment de la seva vida. Tanmateix, en aquests anys que porta jubilat hi ha una cosa que no li ha agradat, i és com moltes persones tracten les més grans, fins i tot la societat. Com si els fessin saber que ja no serveixen per a res i necessiten ajuda per a tot.
Joan Manuel Serrat denuncia el tracte a la gent gran
Ser gran, que no vell, podria ser un compte enrere de la vida. Serrat sap que està vivint l'última etapa de la seva vida, per això no vol malgastar-la en llargues gires i compromisos. Joan Manuel Serrat no té por a la vellesa perquè per a ell ser “vell” implica haver viscut, tenir memòria per recordar, haver après dels errors i tenir la teva pròpia personalitat. Mira cap enrere i està orgullós.
Amb aquesta frase, el català critica el paternalisme, aquest “pobret”, la invisibilitat, no comptar amb ells per a res, la condescendència i l’expulsió silenciosa de la vida pública. Per a ell no és l’edat avançada el que fa mal, sinó que el facin fora de tot arreu
Normalment a les persones grans se les tendeix a infantil·litzar. Parlar-los més alt, més lent, com si fossin nens, amb diminutius. I tampoc deixar que siguin ells els que intentin les coses. Potser viuen la vida amb un altre ritme, però són capaços de tot el que es proposin.
Serrat demana coses molt simples com respecte, escolta i presència.