Joan Manuel Serrat no va necessitar dramatitzar el seu comiat dels escenaris perquè s'entengués. Simplement va saber llegir el moment. Després d'una vida sencera cantant, viatjant i emocionant generacions senceres, va decidir que havia arribat l'hora de baixar el volum. No d'apagar-lo. Perquè la música segueix aquí, formant part de la seva rutina diària, però ara sense horaris, sense pressió i sense l'obligació de retre comptes a ningú més que a si mateix.
Aquest canvi de ritme l'ha portat a refugiar-se en un lloc que coneix bé i que sent com a propi des de fa dècades: Menorca. La illa no va aparèixer de sobte en la seva vida com un caprici tardà, sinó que ha estat una presència constant, discreta i fidel. Primer va ser una destinació de descans després de gires esgotadores, després un espai creatiu i, amb el pas del temps, una llar emocional. Menorca es va convertir en aquell lloc al qual es torna quan ja no cal demostrar res
Allí, lluny del soroll i de la mirada constant del públic, Serrat ha trobat una calma difícil d'explicar amb paraules. És la tranquil·litat dels llocs que no exigeixen, que no empenyen, que simplement acompanyen. A l'illa ha passat estius sencers, ha escrit cançons, ha caminat sense pressa i també ha viscut moments profundament íntims, com el de portar fins allà les cendres de la seva mare per acomiadar-se d'ella davant del mateix mar que tantes vegades ha cantat
Joan Manuel Serrat es refugia llargues temporades a Menorca
La seva casa a Menorca és un reflex exacte d'aquesta etapa vital. No és ostentosa ni pretén ser-ho. Grans finestrals que deixen entrar la llum, una terrassa oberta a l'horitzó, un jardí on el Mediterrani es cola en forma de brisa salada i silenci. Des d'allà, Serrat observa el món a distància, sense necessitat d'intervenir constantment. És un espai pensat per mirar, per escriure, per recordar i, sobretot, per descansar
Tot i que va anunciar la seva retirada definitiva dels escenaris, el cantautor insisteix que continua actiu. I ho demostra quan accepta participar en actes molt concrets, especialment aquells lligats a causes solidàries. Fa poc va tornar a pujar a un escenari al Teatre Principal de Maó, un lloc carregat de significat personal. Allà va explicar que ho feia perquè estava “a casa”. No com una frase feta, sinó com una veritat senzilla.
El seu habitatge menorquí se suma a altres propietats en ciutats com Madrid o Barcelona, però cap té el pes simbòlic d'aquest refugi illenc. A Menorca, Serrat no és una figura pública, és un veí més. Es pot permetre el luxe de desaparèixer una mica, de viure sense agenda i sense expectatives alienes.
Als 81 anys, Joan Manuel Serrat ha entès una cosa essencial: retirar-se no és deixar de viure, sinó aprendre a fer-ho d'una altra manera. Més a poc a poc, més conscient. I en aquesta vida sense focus, la seva casa a Menorca no és només un lloc on resideix. És, probablement, el lloc on per fi pot ser plenament ell.